Quatre mesos enverinats

El Joventut i Ricky Rubio han posat fi a quatre mesos d'enrenous i intrigues, molts dels quals s'haurien pogut evitar pel bé del club i del jugador. Malentesos, assessorament deficient, errades d'estratègia i decisions amb el cor calent han configurat una espiral que semblava inacabable. En el fons, només l'arribada d'una oferta amb magnituds futbolístiques ha estat el detonant que, de mica en mica i no sense maniobres il·lògiques d'última hora, les aigües hagin anat tornant a mare per desembocar en la sortida més raonable. Anar al Barça era la millor solució per a Ricky després d'haver hagut de descartar l'NBA (per raons econòmiques) i d'haver rebutjat el Madrid. Un altre canvi de rumb hauria deixat la seva imatge molt tocada. Per a la Penya, és el millor acord possible, que ha fet el negoci del segle i ha aconseguit que quedi clar que és Ricky qui vol marxar al Barça. Ara bé, l'olor del verí ho ha impregnat tot. El pas del temps cura ferides, però la marxa de Ricky de la Penya n'ha deixat de molt profundes. I també la sensació que, sense cap renúncia als interessos legítims de cadascú, tots plegats, els més joves i els no tan joves, ho haurien pogut fer molt millor.