BÀSQUET / ACB
El Barça, l'aposta segura
Ricky descarta l'NBA i firma amb el Barça per les sis pròximes temporades
L'acord que ja hi havia entre Joventut i Barça es va certificar de matinada
Els Twolves s'acostaven als 3.7 milions però amb molt de risc per al jugador
L'acord es va certificar de matinada –al voltant de dos quarts de dues–, i ahir, finalment, es va fer oficial. Ricky Rubio ja és jugador del Regal Barça, i ahir mateix al vespre ja va ser presentat al Camp Nou com a nou integrant del club blaugrana en una roda de premsa multitudinària que dóna fe que el seu traspàs ha trencat motlles en el bàsquet europeu. Ricky fitxarà pel Barça per sis temporades, i ajorna el seu salt a l'NBA com a mínim dues temporades, que és l'acord a què ha arribat amb el club blaugrana. La seva sortida tindrà una clàusula d'un milió d'euros i serà perfectament assumible pel jugador.
El final del serial va ser, també, rocambolesc. A última hora del dilluns el DKV Joventut va arribar també a un acord amb els Timberwolves de Minnesota, però Ricky va decidir quedar-se a Catalunya i triar el Barça en no veure clara les operacions de la franquícia nord-americana. Pel que fa al pagament al Joventut, la proposta dels Twolves igualava més o menys la del Barça, però era Ricky qui havia d'avançar més de la meitat dels diners amb la promesa que els recuperaria posteriorment amb diversos patrocinis. Així, la Penya podia dir el sí i aconseguia que el jugador no anés al Barça –el seu objectiu més o menys declarat– però Ricky carregava amb tots els riscos de l'operació i el jugador va preferir l'opció Barça.
D'aquesta manera es posa el punt final al serial de l'estiu i la Penya, malgrat quedar-se sense una de les parles del seu planter, tanca una de les operacions econòmiques més grans de la història del bàsquet, ja que l'acord de traspàs supera els 4 milions d'euros (3,7 + IVA), El Regal Barça, per la seva banda, s'assegura els serveis d'un jugador de fantasia que arrodoneix una plantilla de somni. Xavi Pascual té 13 peces i un projecte immillorable per afrontar el repte de l'assalt de l'Eurolliga sent el favorit, amb el permís dels dos gegants grecs, Panathinaikòs i Olympiacòs.
El traspàs més car d'Europa.
Una història que es complicava a mesura que s'allargava
Malgrat tot, la sortida de Ricky de la Penya ha estat un dels capítols més tristos dels últims anys. Tot va començar el 21 d'abril amb l'anunci de Ricky de voler marxar aquest mateix estiu a l'NBA. El Joventut va considerar-ho una falta de respecte perquè es va fer sense haver parlat amb Villacampa i sense haver tancat un acord per la clàusula de rescissió. A partir d'aquí es va obrir una guerra d'interessos en què cadascuna de les parts va defensar els seus drets. El punt que va encendre tota la guerra va ser la presentació d'una demanda contra la Penya (7 de juny) en considerar que la clàusula de rescissió (en aquells moments, 4,7 milions d'euros, més tard 5,7) era abusiva i desproporcionada amb el sou que havia cobrar (210.000 euros). Aquesta va ser una de les mesures que va intentar el jugador per forçar un acord amb la Penya abans de marxar al draft de l'NBA. No va tenir efecte –la Penya va exigir-li que la retirés si volia negociar una rebaixa– i una vegada als Estats Units les millors expectatives que li havia pintat amb més o menys bones intencions el seu representant nord-americà, Dan Fegan, van quedar en no res perquè les previsions, que eren estar entre el 2 i el 3, van fallar i Ricky va sortir amb el 5. Els números per marxar llavors ja no li sortien. Aquí va entrar a la guerra el Madrid, amb qui la Penya va arribar a un acord que Ricky també acceptava. Però l'entrada en escena del Barça va acabar de donar el cop definitiu. Primer Ricky va dir que no es volia moure de Catalunya, donant a entendre que volia anar al Barça. La Penya va contestar que l'etapa de Ricky al club s'havia acabat i que no tenia lloc en l'equip (acabava de fitxar el segon base, Mario Bruno Fernández). La rèplica del jugador va ser dual: o sortida (i no al Madrid) o pressió a la Penya recordant-li que tenia contracte. En un final inacabable i després d'un acord entre la Penya i el Barça –amb millora de l'oferta de 3 a 3.7 milions pel mig–, el Joventut va tornar a donar expectatives als de Minnesota perquè fessin un últim intent quan ja havien donat el jugador per perdut, però ja era massa tard. La magnitud de la proposta del Barça quedava fora de les possibilitats d'una franquícia de l'NBA, que té la capacitat de maniobra molt restringida per la normativa de la lliga fins al punt que directament només pot pagar 500.000 dòlars per transacció i les solucions indirectes estan molt vigilades i, si es descobreixen, fortament penalitzades. Però les declaracions d'ahir –sobretot les de Villacampa, però també les de Ricky– posen de manifest que, si bé el serial de l'estiu ja s'ha acabat, no ha aconseguit posar fi als ressentiments.
