OPINIÓ
TONI ROMERO
Santa Bàrbara i els trons
Pel que fa referència al motor, el Circuit de Catalunya i portar un pilot català a la fórmula 1 han estat les dues úniques potes de la política esportiva de la Generalitat en els últims anys. La resta, o no ha existit o ha semblat que no existia i la presència (o absència) de les primeres autoritats esportives del país en les proves n'és una evidència. En el context actual, la Generalitat pensa que prou escanyades estan les seves finances per la davallada d'ingressos i prou temors planen sobre què farà –que alguna n'està tramant, segur– el govern del PSOE per no complir l'acord de finançament, com per subvencionar una prova del mundial de ral·lis que organitza un club que té un compte d'explotació sanejat i que, vist així, s'ho pot pagar.
Sent una posició legítima i comprensible, el problema és la competència. Si l'Aragó, Astúries i Galícia tenen un milió d'euros per destinar a un ral·li del mundial, o la Generalitat i el RACC es posen a treballar junts per fer aflorar aquests recursos a Catalunya o haurem de lamentar la pèrdua d'un dels esdeveniments que ens situen al mapa mundial de l'esport. Per no parlar de com rebrien el ral·li en altres indrets, per contrast amb la cultura de la queixa i la incapacitat d'alguns catalans per acceptar que cap fet excepcional pertorbi el seu quefer diari ni un dia a l'any. Són alguns, però fan molt soroll perquè resulta que un dia els nens no poden anar a l'escola, perquè l'àliga cuabarrada sent soroll i no cova els ous i perquè la brutícia dels trams es retira demà i no avui.
Per moltes dades d'impacte econòmic que ens venguin –temo que els 25 milions d'euros estan inflats– un ral·li del mundial és un actiu devaluat. El Catalunya, però, és el que menys, perquè manté el plantejament, els criteris de qualitat i el pressupost de les millors èpoques. Ha estat i és admirat i copiat. Ara bé, la d'avui és una situació conjuntural, perquè si es perpetués, no posaria fi al ral·li català, sinó a tot el mundial. Enlloc no està escrit que campionats com el del 2000 (amb set marques amb equips oficials, Peugeot, Ford, Mitsubishi, Subaru, Hyundai, Seat i Skoda) i cunetes plenes d'aficionats entregats als seus ídols no puguin tornar. Mentre la regeneració no arriba, un ajustament pressupostari i la implicació del govern català semblen imprescindibles per no haver-nos de lamentar quan troni i ja sigui massa tard.