Vell per treballar, jove per jubilar-se
La Creu Roja alerta de la dificultat de tornar a trobar feina a partir dels 45 anys
L'entitat humanitària ajudarà un miler de desocupats a tornar al mercat laboral
La incertesa afecta la salut física i mental
-
-
VÍDEO:
Vista la situació, la Creu Roja va anunciar que posarà en marxa un nou programa d'ocupació específic per a persones majors de 45 anys sense feina. Marquès va avançar que se'n beneficiaran un miler de persones, les quals tindran acompanyament amb un itinerari personalitzat segons les seves necessitats. L'itinerari inclourà des de formació i capacitació fins a acords amb el món empresarial que facilitin la seva inclusió laboral.
Fills menors al càrrec
El sisè estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja s'ha fet a partir de 963 enquestes i mostra situacions de precarietat: són famílies amb una mitjana d'ingressos mensuals d'entre 300 i 600 euros, mentre que les despeses estan entre els 500 i els 700. En quatre de cada deu casos, a més, tenen al seu càrrec fills menors de 16 anys, una situació que angoixa més els aturats.
Amb trajectòries laborals molt diverses, destaca que més d'un 70% van tenir la seva última feina abans del 2012. Un 10% van estar a la seva última feina més de deu anys, i gairebé un 43%, entre un i deu anys. Això vol dir que són víctimes de la destrucció de llocs de treball per la crisi. Un 83,6% de les persones enquestades estan desocupades i un element destacable és que un 58% de les famílies tenen tots els seus membres adults a l'atur.
Pel que fa a les persones ocupades, l'estudi adverteix –tal com ja han fet altres informes els últims mesos– que “el treball no és garantia per evitar l'exclusió social”. Així, més de la meitat del 16,4% dels enquestats que treballen tenen contractes temporals i a temps parcial, amb uns sous que no els permeten cobrir les necessitats bàsiques i que els obliguen a trucar a la porta d'entitats socials. És a dir, són treballadors pobres. La gran majoria (69,4%) reben ajuda de primera necessitat (aliments), mentre que un 42% tenen suport econòmic i un 15%, suport emocional.
Problemes de salut
Precisament, es dedica un apartat de la investigació a intentar saber si la situació econòmica afecta la salut. Gairebé un 78% de les persones beneficiàries dels programes contra la pobresa de la Creu Roja diuen que tenen problemes emocionals, i només un 27% estan en tractament. Un 30% admeten que tenen dolors físics, tot i que només un 24% estan en tractament.
Les conseqüències del patiment de no tenir feina o de tenir-la en precari en la salut també s'han fet evidents en altres estudis, i ara les reafirma el sisè treball de l'Observatori de Vulnerabilitat de l'ONG. Els testimonis que s'hi recullen insisteixen en la necessitat de treballar per fer front a les despeses, però també fan èmfasi en el desig de poder portar una vida normalitzada que alhora estan convençuts que milloraria el seu estat de salut, tant físicament com mentalment.
A més de servir per posar en marxa un programa de reinserció laboral per a majors de 45 anys, l'estudi posa en evidència la falta d'iniciatives d'ocupació públiques per a aquest col·lectiu. “Celebraríem que hi hagués un increment massiu de les polítiques d'ocupació del govern –va indicar Marquès–. De fet, no hem trobat cap usuari de la Creu Roja que estigui en un programa d'ocupació governamental”.
LES XIFRES
“Vull una vida normal”
Si es vol buscar una dada positiva a L'impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys és que la gran majoria de les persones desocupades que s'enquesten en l'estudi no han perdut l'esperança i continuen actives buscant feina. Un 60% fan una acció de recerca de feina com a mínim un cop a la setmana (des d'enviar currículums fins a consultar ofertes per internet), mentre que un 40% asseguren que ho fan cada dia.
“Jo no em quedo quieta, poso tota la meva energia a trobar feina, però hi ha vegades que toques fons. Hi ha dies que no pots”, explica Encarna Bustos, de 55 anys, amb una feina precària com a auxiliar de clínica i participant dels programes d'ocupació de la Creu Roja a Tarragona. “Vull una vida normal, anar a dormir d'hora per aixecar-me l'endemà per anar a treballar –insisteix–. Molts matins no em llevo. No puc.”
