maresme
El desmuntatge de Can Fàbregas de Mataró l'ha de pagar l'Ajuntament
Una sentència invalida les càrregues urbanístiques que l'any 2009 es van crear perquè n'assumíssin el cost els propietaris de Ronda Barceló
La CUP exigeix responsabilitats a l'antic govern del PSC, ERC i ICV-EUiA
La fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt continua donant maldecaps a l'actual govern de Mataró. L'últim, i dels grossos, arriba novament a través d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El fallo invalida que el desmuntatge de l'antiga fàbrica –que ocupava el solar on s'ha d'aixecar El Corte Inglés– l'hagin de pagar els propietaris de la Ronda Barceló, tal i com estipulava el pla de millora urbana fet per l'antic govern tripartit de la ciutat l'any 2009. El cost del desmuntatge de l'edifici puja a 1,4 milions d''euros que en el seu moment van ser assumits per l'empresa pública Pumsa, però l'Ajuntament tenia previst recuperar-los a través de les càrregues urbanístiques que s'havien d'aplicar als propietaris. Aquests en el seu moment van interposar un recurs contra el pla de millora que, quatre anys després, els ha donat la raó. En el recurs, els propietaris de la zona defensaven que el desenvolupament urbanístic no tenia viabilitat econòmica i es negaven a assumir les càrregues urbanístiques estipulades
En concret, el pla dividia en dos polígons el desenvolupament urbanístic de la ronda de Barceló- Fàbregas i de Caralt. La sentència reconeix que els propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat en el polígon de la ronda Barceló no tenen el deure de costejar les obres d'urbanització exteriors al seu àmbit, com són els referits a la ronda d'Alfons XII i del carrer de Miquel Biada i tampoc el cost dels treballs de desmuntatge de la fàbrica catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, que està situada en el segon dels polígons.
Un pla del 2009
El Pla de Millora Urbana 001 va ser aprovat el 2008 i arrel de les demandes dels propietaris l'any següent l'ajuntament va excloure algunes e les càrregues urbanístiques per facilitar el desenvolupament del sector, com la construcció del pas soterrani que havia de connectar la Ronda Barceló amb el Port. Aquests canvis, juntament amb una divisió poligonal va ser aprovada per decret d'alcaldia el 2 d'abril de 2009.
Fins avui, els tribunals sempre havien donat la raó al consistori, però el TSJC ha emès sentència contrària als interessos de l'ajuntament i respon a un recurs d'apel·lació interposat per sis propietaris contra la desestimació d'un dels contenciosos administratius. El jutge interpreta que els paràmetres que es van utilitzar en la modificació de la divisió poligonal no són correctes i ho argumenta en un informe pericial que indica que no hi ha correspondència entre l'aprofitament urbanístic actualitzat amb data de desembre de 2008 i les despeses d'urbanització calculades durant el desembre de 2006.
El regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey (CiU) va lamentar ahir que la nova situació suposi a l'ajuntament haver de renunciar a 1,4 milions “en un moment on les finances municipals són tan delicades”. Tot i això, Rey va admetre que la sentència demostrava que els criteris urbanístics que es van aplicar en el seu moment “eren del tot incorrectes”. El regidor, a més, va assegurar que els representants d'El Corte Inglés han estat advertits de la nova sentència “i han entès que no afecta gens ni mica el procés per a la futura implantació del centre comercial a la ciutat” del qual encara es desconeix la data.
Responsabilitats
La CUP, a l'oposició, s'ha afanyat a a reclamar responsabilitats econòmiques si polítiques a l'antic govern tripartit de Mataró del que considera una “gestió nefasta”. En aquest sentit, el portaveu Xavier Safont-Tria defensa que no ha de ser ni la ciutat ni els ciutadans els que acabin assumint una despesa que no els correspon. “Qui hauria de pagar el desmuntatge de la fàbrica és l'antic govern o els propietaris de Naves Biada, antics amos d'una de les naus que hi havia al solar de Can Fàbregas”, diu i afegeix que aquest propietaris “van ser els grans beneficiats amb l'operació urbanística perquè van vendre les naus a El Corte nglés per 16 milions d'euros”. Safont-Tria recorda que els amos de Naves Biada eren els oncles del llavors regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC).
