El PP vol eliminar el català, el gallec i l'euskara del Senat

El portaveu del PP al Senat, José Manuel Barreiro, ha afirmat aquest dijous que el seu grup –que té majoria absoluta a la cambra alta– plantejarà la possibilitat d'eliminar l'ús de les llengües cooficials al Senat als plens perquè considera que la mesura, que es va començar a aplicar al gener del 2011, és “equivocada no només pel seu cost, que també”.

Barreiro ha afirmat que “com a gallegoparlant” l'ús del català, el gallec i l'euskara al Senat va ser una iniciativa que el govern de Zapatero va impulsar amb “hipocresia” perquè la van limitar al debat de mocions per impedir que “Europa” veiés els ministres espanyols amb l'“auricular”.

Segons el portaveu del PP, des d'Europa no s'entendria que “si aquests senyors tenen una llengua comuna i surten de l'hemicicle i parlen aquesta llengua comuna, perquè aquí es posen l'“auricular”.

Per tant, segons Barreiro, l'oposició del PP a que es pugui utilitzar les llengües cooficials al Senat no es basa només en una qüestió de tipus econòmic, “que també”, sinó per “lògica”.

El català es va començar a utilitzar al ple del Congrés dels diputats el 18 de gener del 2011 gràcies a un acord que obria aquesta porta però establia que aquest ús de les llengües cooficials es limitava a les mocions i a les mocions conseqüència d'interpel·lació.

El primer que va fer ús d'aquesta possibilitat va ser el senador de l'Entesa Ramon Aleu i en aquella mateixa sessió ja el van seguir el senador balear del Grup Mixt Pere Torres, el del PNB Loren Leanizabarrutia i el de CiU Ramon Alturo. La mesura va topar amb l'oposició frontal del PP.