El poder, per als alcaldes
L'avantprojecte de llei de governs locals traurà tot el contingut polític als consells comarcals
Les decisions es prendran d'acord amb el vot ponderat dels batlles
La conversió dels ens implicarà l'eliminació d'un miler de càrrecs
Els consells comarcals catalans tenen els dies comptats. Almenys tal com han estat concebuts els últims vint-i-cinc anys, quan es van crear. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ja va avançar fa unes setmanes que la nova llei de governs locals que està preparant el seu departament preveu buidar-los de contingut polític per traspassar-lo a un consell d'alcaldes. Però aquesta eliminació de poder polític als consells comarcals anirà acompanyada d'un increment competencial que farà que es converteixin en ens estrictament gestors i dirigits pels consells d'alcaldes, segons ha explicat el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada.
És a dir: ara, quan hi ha eleccions municipals, els partits designen els seus representants als consells d'acord amb els resultats en aquella comarca, i a partir d'aquí es configuren el govern, l'oposició, els pactes si calen i l'elecció del president. Amb la nova llei, això no caldrà. La voluntat és estalviar, i la representació política als ens comarcals serà assumida pels consells d'alcaldes, que ja funcionen amb un èxit dispar i que no suposen cap remuneració econòmica. “Es donen circumstàncies estranyes, com ara que els consells gairebé tinguin més consellers que personal”, lamenta Cañada. Així, els consells d'alcaldes seran obligatoris per a tots els batlles, sigui quin sigui el seu partit i el nombre d'habitants que tingui i no podrà delegar la seva funció en cap altre regidor. L'aposta del govern és per la corresponsabilitat dels municipis en la gestió de la comarca. Els mateixos alcaldes hauran d'escollir un president i decidir el que és més important per a la seva comarca. Disposaran d'un equip tècnic i gerencial que serà el que portarà el dia a dia de la gestió del que el consell d'alcaldes ha decidit, a través del consell comarcal.
Si tots els alcaldes són iguals, els interessos locals poden aturar coses? El secretari d'Administracions Locals reconeix que hi haurà conflictes, tal com passa ara. “Si per exemple s'ha de decidir on instal·lar una gossera comarcal ningú la voldrà. Però els alcaldes en seran els responsables i han de ser conscients que és un servei que cal i ho hauran de consensuar perquè han de decidir el que és millor per al seu municipi, però també per a la comarca”, afirma. En aquest sentit, insisteix que, de temes conflictius, sempre n'hi ha, però que són menys que aquells en què hi haurà acord. I posa un altre exemple: quina és la millor empresa per gestionar les escombraries? El raonament és que, si una empresa presta el servei a tota la comarca i ofereix un preu competitiu i un servei eficient, el consell d'alcaldes ràpidament es posarà d'acord. “Fàcilment es posaran d'acord independentment del color polític sobre mancomunar serveis, diu. El partit que més directament patirà les conseqüències d'això és CiU, que aglutina la major part del poder local a Catalunya.
Amb la nova llei, es vol evitar, a més, que els consells comarcals siguin centres polítics i passin a ser simplement de gestió, no pas llocs on s'acaben discutint mocions vinculades a qüestions polítiques o que no tenen res a veure amb el món municipalista, per exemple. Tot això també té un efecte econòmic: s'eliminaran un miler de càrrecs públics a tot Catalunya i, per tant, no hi haurà indemnitzacions, ja que l'òrgan de decisió, el consell d'alcaldes, no és remunerat.
Un alcalde no té un vot
El vot de cada alcalde no tindrà el mateix valor, sinó que el seu pes s'establirà d'acord amb el volum de població dels seus municipis. Aquest sistema, segons Cañada, garanteix que no hi hagi aliances de pobles petits en contra de poblacions més grans per forçar-les que paguin més ni que els representants de les capitals quedin exclosos, amb la qual cosa els serveis no serien eficients. I també es vol garantir que no passi a la inversa: que el poble gran mani sobre la resta. Per això, la mateixa llei preveu mesures correctores, com ara que si un alcalde no participa d'un servei pugui influir sobre la resta o sistemes de garantia per evitar situacions disfuncionals. “No podem deixar fora les capitals perquè no faríem eficients els serveis. Si juga o no, per exemple, en un servei de recollida de residus, l'eficiència canvia completament”, afirma el segon del departament d'Ortega.
Entitats superades
Un altre dels objectius de la llei és la coordinació del món local i, segons el responsable d'Administracions Locals, hi ha estructures polítiques que estan superades o esdevenen sobreres i que s'han d'aprimar. A banda dels consells comarcals, també es pretén impedir la proliferació d'empreses del sector públic local. Durant molt temps, s'han anat creant consorcis i empreses públiques locals, que, en alguns casos, han perdut el seu sentit original i la seva vigència. Aquest tipus de servei l'assumiran els consells comarcals, amb un paraigua competencial més estable, com a òrgan de servei mancomunat i, per tant, no caldran estructures noves. A més, es pretén que el control sobre la seva gestió sigui més efectiu i més gran. “No pot ser que un consorci no presenti els comptes, i s'ha de ser rigorós”, assegura.
L'objectiu és que l'articulat definitiu de la llei estigui fet el mes vinent i que abans de l'estiu s'iniciï la tramitació de la llei de governs locals al Parlament de Catalunya.
El del Barcelonès, el primer que desapareixerà
La tipologia de les comarques catalanes i les seves necessitats és molt diversa. I per això es vol fer una mena de vestit a mida per a cadascuna. Un dels primers efectes que tindrà això és la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, perquè, de fet, s'acaba doblant amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest ens assumiria els municipis de la seva àrea d'influència, i això no vol dir només els municipis del Barcelonès, sinó també els del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme. Això vol dir una nova ordenació comarcal de Catalunya? Territorialment, no; però administrativament, sí. Cadascú continuarà a la seva comarca, però n'hi ha que dependran de l'AMB i n'hi ha que del consell. El del Barcelonès és l'únic que és clar de moment que viurà aquesta situació i no es preveuen canvis significatius en la resta.
Tampoc es crearan noves comarques. La llei com a tal no en crea cap, però obre la porta que en el futur, en un context més adient, sigui possible. “Aquesta no és la prioritat. Perquè els serveis siguin eficients és necessària una massa crítica determinada i no es pot anar dividint”, sosté Cañada.
La Val d'Aran té un tractament propi; en la nova legislació el Consell d'Aran té un tracte de bilateralitat amb el govern català.
