Mas vira a les plebiscitàries

Canvi de fase. El president de la Generalitat, Artur Mas, va intentar ahir reenfocar l'anomenada transició nacional cap a l'horitzó de les eleccions plebiscitàries. Davant de la falta d'acord amb els partits sobiranistes sobre el pla B a seguir després de la suspensió del marc legal de la consulta, Mas va tirar pel dret assumint els perills de la fractura de la unitat i exercint una arriscada pressió sobre ERC, en un gir estratègic amb què es va voler ressituar en l'epicentre del lideratge polític del procés. Mas preveu que el 9-N hi hagi una consulta alternativa amb urnes i paperetes, amb la col·laboració de la societat civil i els ajuntaments. N'espera una alta participació, però en rebaixa la rellevància política.

La “consulta definitiva” sobre la independència, segons Mas, són ara unes eleccions amb caràcter referendari en què els partits sobiranistes es presentin en una llista conjunta per obtenir la majoria absoluta del Parlament. Mas no va aclarir públicament si inclouria en el programa la proclamació unilateral d'independència i la va situar, en tot cas, després d'unes eleccions. CDC sí que la planteja obertament com a solució definitiva un cop Catalunya s'hagi carregat de raons davant dels ulls del món.

Mas collava ERC per afrontar plegats el futur de la transició nacional més enllà de les divergències sobre la forma amb què es preveu que els ciutadans votin el novembre, comptant que tampoc engrossiran el boicot dels partits autonomistes. La CUP va acabar d'encerclar els republicans, advertint que ells aspiren a condicionar el procés participatiu, no a oposar-s'hi. ERC i la CUP, per tant, no tanquen files amb la consulta alternativa però tampoc no se'n desvinculen. La primera conseqüència del canvi de fase és que Oriol Junqueras veu altament perjudicada la confiança amb Mas, recela de la llista conjunta i demana un avançament electoral per declarar la independència. Fonts de CDC, encara sorpreses per la reacció d'ERC, apunten que intentaran recompondre els ponts amb els republicans durant els pròxims dies i avisen que Mas està disposat a culminar el procés fins a l'estat català sense Unió, si cal. Els socialcristians, de fet, mantenen la seva oposició a una candidatura de concentració, rebutgen la DUI i condicionen el suport a Mas al respecte de la legalitat. ICV-EUiA es va retirar finalment del vell bloc unitari.

Un cop descartada l'execució de la consulta d'acord amb el decret signat el 27 de setembre, el govern s'acull a les competències autonòmiques genèriques sobre participació ciutadana per complicar a Mariano Rajoy la impugnació de la nova convocatòria. Això inclou des del títol tercer de la llei de consultes (no suspès pel Tribunal Constitucional) fins a l'Estatut. Mas no va voler concretar l'ancoratge legal del procés participatiu per evitar un altre recurs en contra de l'advocat de l'Estat. “No sé si el govern espanyol trobarà maneres d'enfonsar tot això”, va advertir. El president no signarà cap nou decret però manté el compromís d'ajustar-se a la “legalitat”.

Quant a la vella consulta del 9-N, Mas defensa que sostenir-la sobre els termes del decret impugnat era “picar contra les roques” i posar contra les cordes funcionaris i tercers. Dues setmanes després de la suspensió de la convocatòria i de la llei, el govern va fer un ultimàtum als partits en la cimera de Pedralbes perquè agafessin o descartessin la seva alternativa. Amb la nova iniciativa pretén evitar que els treballadors públics assumeixin les possibles represàlies de Madrid. La Generalitat necessita més de 20.000 voluntaris per omplir les meses i els col·legis electorals i, tal com va avançar aquest diari, els votants s'inscriuran a peu d'urna. No hi haurà, per tant, un registre o cens previ que pugui vulnerar la llei de protecció de dades. Només el formaran els que, a iniciativa pròpia, vulguin respondre en una papereta a la doble pregunta acordada el 12 de desembre. Segons ERC i la CUP, hi hauria 600 punts de votació en locals de la Generalitat. En el dispositiu previst inicialment per al 9-N, el govern comptava amb 2.718 locals i 8.130 meses. Un consell general de participació vetllarà per la consulta alternativa. “Si el consens no és exactament el mateix però ens veiem capaços de fer-ho, per què no?”, va deixar en l'aire Mas.

El president, tanmateix, no es vol precipitar a les anticipades amb la incertesa de la llista unitària. Per això va instar els partits a convèncer-lo de la conveniència dels comicis, amb la mirada sobre ERC: “M'ho han de dir de manera [...] que s'entengui que és un referèndum”, va advertir.