Mas s'ofereix a tancar la llista

L'any i mig

Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar, resava el títol de la conferència a l'Auditori Fòrum. Era la seva proposta personal, al marge de CDC i CiU. Davant de més de tres mil persones, entre les quals Junqueras, Carme Forcadell i Muriel Casals, nombrosos representants d'una diversa societat civil, i amb l'absència destacada de Josep Antoni Duran i Lleida, Mas va demanar “generositat”: “Hi ha moments en els països en què s'ha de difuminar la ideologia pròpia per fer brillar la llum de l'ideal comú.” El president de la Generalitat situava tota la pressió sobre el líder dels republicans, amb la intenció de fer una oferta difícil de rebutjar tenint en compte les fortes reticències d'ERC a formar una candidatura conjunta i en un moment en què l'ANC debat internament la conveniència d'aquesta via electoral. Els diners que obtindria la candidatura per a la corresponent subvenció, segons Mas, es destinarien a garantir la supervivència dels partits.

Durant el breu mandat postplebiscitari, comptant que la candidatura obtindria majoria absoluta, Mas preveu que el nou govern comuniqui a les institucions de l'Estat, a la Unió Europea i a la comunitat internacional la seva voluntat de constituir l'estat català. Plantejaria, però, l'obertura de “negociacions formals” per acordar un procés de separació “just” i “respectuós” amb les dues parts. Entretant, es constituirien les estructures d'estat imprescindible per al funcionament ordinari de l'estat català i s'endegaria un procés de participació ciutadana per a la redacció de la constitució catalana, que s'aprovaria definitivament durant la següent legislatura. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, segons Mas, podria ser una bona base per a la discussió. El govern, en paral·lel, garantiria la prestació dels serveis públics ordinaris. Passat l'any i mig, es convocarien unes eleccions constituents i un referèndum perquè els ciutadans es decantin sobre la independència coneixent les condicions del nou estat.

Aquest punt és determinant perquè, de fet, el que planteja ERC és la urgència dels comicis constituents i ha aparcat el concepte de les plebiscitàries. Mas tampoc va esmentar en el full de ruta la declaració unilateral d'independència, que el Consell Assessor per a la Transició Nacional preveia com a culminació de la via unilateral si la negociació amb Madrid esdevenia impossible. Va agafar i acotar, però, la primera part del procés consti- tuent que el CATN va definir en un dels seus informes. El calendari també estaria condicionat.

Mas va garantir la seva disposició a pactar la data de l'avançament electoral si s'acorda la candidatura i el projecte comú. Tot i que no va esmentar el nom de cap partit, focalitzava el missatge sobre ERC, sense excloure la CUP ni tampoc Unió ni ICV-EUiA. El president compta que hi hagi més d'una llista a favor de la independència, però al·lega la importància que n'hi hagi una que sumi majoria absoluta. Una aritmètica que només està a l'abast de CDC i ERC.

Durant aquest trajecte, Mas deixa la “porta oberta” a l'Estat perquè s'avingui a acordar un referèndum o a sotmetre a votació una eventual proposta de tercera via. Es va declarar “escèptic” però no “intransigent” amb el marge de maniobra de Madrid. Davant de la incredibilitat republicana perquè Mas capitanegi el país cap a la independència, el president va mostrar els galons del 9-N. Justament ahir el govern va acordar declarar-se “coresponsable i solidari”davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si és admesa la querella. L'advertiment definitiu era per a ERC: “Els errors que es cometen en aquesta recta final es paguen doble o triple.”