El Fòrum Impulsa crea una xarxa social contra la crisi

Quan el príncep i la princesa es van asseure a l'Auditori acompanyats de la ministra de Foment, Ana Pastor, l'alcalde de Girona es va mantenir al marge fins que es van acabar les fotos. Va fer la sensació que ho evitava. Potser per la companyia.

És la ministra de Foment, Ana Pastor, una emprenedora? En una de les xerrades d'ahir al matí, el ponent va demanar que tothom del públic que es considerés emprenedor s'aixequés de la butaca. La ministra es va aixecar.

Els germans d'El Celler de Can Roca van ser ahir homenatjats per la seva implicació en la celebració del Fòrum Impulsa des de la primera edició. Els cuiners van haver de deixar durant una estona els fogons per anar a recollir, satisfets, el guardó.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va parlar amb la gent de Dodesire al Projectarium. L'empresa connecta persones i empreses per complir desitjos de la gent. L'alcalde va proposar fer un grup per comprar junts gasolina i així abaratir-ne el cost.

El dinar va volar. No és que n'hi hagués poc, però tan bon punt els cambrers duien les safates, la gent les buidava amb un cert desfici. Una de dues: o les ponències feien venir gana, o és que el menjar era molt bo. Podria ser. Era dels germans Roca.

La canadenca Lyn Heward va explicar durant la seva ponència el procés creatiu del Cirque du Soleil per elaborar els seus espectacles. Heward va incidir en la necessitat de crear les circumstàncies perquè els creatius puguin donar el millor de si mateixos. Entre aquestes va destacar l'obertura a idees noves, tant de dins com de fora de l'organització, l'exigència i el treball, la generositat, fer sentir a tothom que participa del procés creatiu, córrer riscos i ser sensibles al que el públic demanda.

La ponència de Carasso va ser de les que va aixecar més aplaudiments entre el públic. Aquest nord-americà, nascut el 1982, va descobrir la guerra a la República Democràtica del Congo quan volia “perdre's” pel món. La realitat dels nens soldats que eren enviats a la primera línia del front amb un xiulet el va marcar, i va creure que el que havia de fer era explicar-ho. De tornada als EUA va iniciar la campanya Falling Whistles venent penjolls xiulets com a “símbols de protesta” per difondre i aturar la guerra.

Per a un periodista, les condicions per treballar en el Fòrum Impulsa són bones. Ara bé, quan s'ha pogut entrar a l'Auditori. Primer de tot s'han de superar dos filtres d'accés, i presentar el DNI dues vegades. La primera, a prop de la rotonda de Fontajau; la segona, quan et donen formalment l'acreditació per a l'ocasió, dins l'edifici. I entremig, has de deixar a banda claus i objectes metàl·lics, i passar per un arc de detector de metalls (pel tub, vaja). I això que no hem d'agafar cap vol transoceànic. En el meu cas, després d'haver caminat deu minuts. Afers de seguretat.

Però ja en són quatre, d'edicions, i el Fòrum avança. Més d'un miler de convidats i ponències amb visió global i visió local, expliquen fonts de l'organització. Hi ha gent de totes les edats. Pere Rueda és de Manresa i és responsable de planificació de la Fundació Ampans, que vetlla per donar serveis amb persones amb discapacitat intel·lectual, a la comarca del Bages. Coneix la trajectòria d'Alfons Cornella, que fa un dels tallers del Fòrum. Considera que la fórmula de l'esdeveniment és engrescadora. Rueda, que és prejubilat, valora que l'acte “fa bullir l'olla i t'ajuda a innovar”.

Una trentena de persones col·laboren en el control d'accés, l'orientació dels ponents i convidats. Són estudiants de l'Escola Internacional de Protocol, de Barcelona, i de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Girona (UdG). Noelia Gómez, estudiant de la UdG, es mou a prop de l'accés principal de l'Auditori. Fa feines de logística, que podrien incloure, fins i tot, “anar a l'hotel a buscar un pintallavis o una sabata”, assegura. Li agrada la feina.

Els ponents i els models reeixits coincideixen que l'emprenedor duu en el seu ADN l'atreviment, el risc, la cooperació amb els altres. Al Fòrum, si un periodista demana un aparell de traducció simultània, ha de deixar en préstec el seu DNI fins que el torna, al cap d'unes hores. I després de les trobades de joves amb antics ponents de dimecres i la jornada central d'ahir, si el Fòrum durés tres dies i avui hi hagués activitat, m'hauria de tornar a identificar. I presentar el DNI dues vegades.

Anant Agarwal és el president d'EDX, una organització creada el 2012 per la Universitat de Harvard i el Massachusetts Institute of Technology, que ofereix cursos lliures i gratuïts a través d'internet. Agarwal va ser-ne el primer professor i, segons The Boston Globe, és una de les dotze persones que canviaran el món. “El que importa és cada individu, cadascun dels estudiants”, va afirmar ahir Agarwal, que va defensar l'ús d'aquesta eina per democratitzar l'ensenyament arreu del món.

Pràctica (més que coneixement), reptes, acció, emprenedoria. Aquests són alguns dels conceptes assenyalats en la ponència del director de KaosPilot, una escola amb seu a Dinamarca dedicada a l'emprenedoria creativa i la innovació social. A KaosPilot, explica Windelov-Lidzélius, “els estudiants estan convidats a crear la seva pròpia educació”, i pel que fa als emprenedors –el suec va demanar als presents que fossin emprenedors que s'aixequessin–, els va dir que eren “els líders del demà”.

“Què puc fer jo perquè tots els joves abandonin la comoditat de les seves butaques?” Això es el que va preguntar Miquel Àngel Oliva abans de promoure la Fundació per a la Creativació, una entitat inspirada en el Fòrum Impulsa 2010 i que promou el desenvolupament de la creativitat i la innovació en l'àmbit educatiu. Enguany ja han fet un projecte educatiu amb més de 1.500 nens a Catalunya, i per continuar endavant busquen el suport de cent empreses i cent personalitats. Ferran Adrià ja els apadrina.

Una de les activitats paral·leles a les ponències que es van celebrar ahir dins l'àmbit del fòrum va ser el Projectarium. A la sala principal de Fira de Girona hi havia habilitats espais perquè divuit grups d'emprenedors mostressin els seus projectes –alguns ja en funcionament i d'altres, a punt d'iniciar el seu camí–. Els camps eren diversos: empresarial, social, cultural, científic... tots amb un nexe comú: projectes singulars, amb valor afegit i potencialment rellevants per a la societat.

Hi trobàvem, per exemple, els promotors de Dodesire. Una empresa que s'especialitza a facilitar el contacte entre persones que volen un producte o un servei i les empreses que els el poden oferir. El client demana a través del web www.dodesire.com el que desitja, quant està disposat a esperar per obtenir-ho i a quin preu. Des de Dodesire contacten amb proveïdors perquè facin les seves ofertes, individuals o en paquets per a diverses persones, i intenten generar les circumstàncies perquè les dues parts obtinguin el que volen.

Hi havia també projectes de caire social, com ara el de l'Orquestra de Cadaqués: l'entitat posa en marxa a partir de l'octubre vinent un projecte per ajudar a la integració de nens en risc d'exclusió social. Ho faran a la ciutat de Girona (bàsicament amb nens del barri de la Font de la Pólvora) i la participació d'escoles de la ciutat. És un projecte amb tallers sobre música, expressió corporal i artística que culminarà al maig vinent amb una cantata a l'Auditori de Girona.

En l'àmbit empresarial hi havia l'empresa La Communitat, que ha impulsat un projecte anomenat Unbreak. Es tracta d'una revista interactiva per a Ipad. En tres mesos que fa que existeix han aconseguit més de deu mil lectors, segons els seus promotors. D'altres projectes treballen l'acceleració d'empreses emergents que busquen associats, l'autoocupació, noves formes d'educació, robòtica o el suport a emprenedors del camp tecnològic.

“No hem de convèncer ni a bancs ni a inversors per donar-nos diners”, “el món sencer és ara el mercat”, “ ja no es necessita tenir contactes en els mitjans i a ningú li importa on has estudiat o quin és el teu CV”. Aquestes són algunes de les frases llançades ahir al migdia per David Heinemeier, el fundador de Ruby on Rails, un marc d'aplicacions web de codi obert que s'ha convertir en un referent per a milers de programadors i autor dels llibres Rework i Renote i que va acabar dient que “les barreres han marxat”.

Des que va posar en marxa aquesta plataforma de micromecenatge de referència a Europa, s'han desenvolupat un miler de projectes artístics de característiques ben diferents, des d'un disc fins a un nova marca de cervesa. Darrera d'aquest miler de projectes, hi ha més de 150.000 persones que han fet una aportació mitjana de 40 euros. De les bondats del Verkami, Sala destaca que permet democratitzar la cultura. “Per treure un producte al mercat, no necessites ser una persona superfamosa”, afirma.

La soprano nord-americana Barbara Hendricks va guanyar-se l'admiració de l'audiència quan, després de defensar la subversió, va cantar una cançó de Nina Simone sobre la llibertat. Hendricks, ambaixadora de l'ONU, va respondre les preguntes de la cantant barcelonina Elena Gadel. Va animar a cultivar les aficions – “canto perquè em diverteixo, no per fer una trajectòria”, va dir–, ajudar els altres, qüestionar-se les lleis i expressar el desacord. “No deixeu que ens cremin la casa en nom de la seguretat.”

Uns 1.200 convidats d'arreu de l'Estat han pres part en el fòrum d'aquest any. Uns 750 tenen menys de 35 anys. Els organitzadors donen beques a 150 joves, per un valor mitjà de 400 euros, que inclouen el desplaçament, l'allotjament i la manutenció.

El director executiu de l'esdeveniment, Salvador Maneu, explica que, per als més joves de 35 anys, reben peticions per inscriure-s'hi des del febrer. Prioritzen els catalans i els espanyols. “Per cada dos aspirants, n'hem pogut agafar un”, diu Maneu. Les beques són per als joves de més lluny, perquè el viatge els surt més car, i han creat fa poc la seva empresa o estudien.

Doctor en enginyeria de telecomunicacions, ha desenvolupat una plataforma i una interfície per al sector sanitari que permet als metges accedir, des d'una sala estèril, a l'historial dels pacients. Un canvi de paradigma que permetria evitar moltes de les infeccions hospitalàries, les quals provoquen cada any a l'Estat espanyol la mort de 6.000 pacients. El projecte s'ha desenvolupat amb l'ajuda de Wayra, una iniciativa de Telefònica. La presentació, amb un vídeo animat, de la plataforma va ser una de les més atractives.

Lidera una plataforma de micromecenatge que va arrencar justament de la seva participació, juntament amb dos col·legues més, en el Fòrum Impulsa 2011. Va adreçada a ajudar ONG a dur a terme projectes de cooperació solidaris. I un cop reunits tots els diners que es necessiten per executar el projectes, en fan un seguiment. En la seva ponència, va fer referència a una frase popular de l'escriptor Mario Benedetti: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, ens van canviar les preguntes.”

L'organització que dirigeix busca, arreu del món, emprenedors d'alt impacte, aquells que “no només volen canviar el món, sinó que són capaços de fer-ho”. L'interès per trobar aquests emprenedors és que, un cop que ells ja s'han consolidat, reinverteixen en el propi país i generen riquesa ben distribuïda i llocs de treball digne. Tenen un efecte multiplicador. En aquest sentit, es va mostrar convençut de l'existència d'aquest perfil d'emprenedor a l'Estat espanyol, que ajudarà a transformar el país.

Al Fòrum Impulsa hi va haver també tres tallers, un dels quals va anar a càrrec de Xavier Verdaguer. És el creador de diverses empreses d'innovació tecnològica –TMT Factory i BCN Media– i s'ha establert a San Francisco. Després de crear un tipus de roba intel·ligent, l'equip de Verdaguer busca “idees guanyadores” en el Centre de Creativitat Imagine. Per Verdaguer, la creativitat no és patrimoni de ningú i la bogeria pot generar bones idees. “Tingueu idees esbojarrades!” Verdaguer va fer una pràctica que ja havia endegat al Sillicon Valley. Dijous, va donar deu euros a una desena de joves i els va deixar que pensessin en iniciatives per multiplicar els deu euros. N'hi va haver una que proposava utilitzar la imatge dels prínceps per fer negoci i una altra en què, després d'haver comprat ous i bosses d'escombraries, va proposar un joc, a un euro, per disparar amb ous. Verdaguer va exposar que, a San Francisco, en lloc de generar una idea pròpia, un grup de treball havia venut els seus minuts d'exposició i havia obtingut 650 dòlars.

Un altre taller va estar conduït per Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia. Cornella va parlar extensament sobre els recursos per emprendre, començant des del moment en què la persona té una idea fins al moment en què aquella idea ja s'ha transformat en negoci. La propulsora del canvi entre les persones que persegueixen una idea, Verónica Torras, va conduir un altre dels tallers.