literatura
“Xevi Sala ha convertit una bona novel·la negra en una novel·la excel·lent”
Josep M. Fonalleras va definir ‘En la pell d'un mort' com “una novel·la sobre la paternitat com a salvació', en la presentació d'ahir a la Llibreria 22 de Girona
Després d'argumentar per què En la pell d'un mort (Columna), la segona novel·la de Xevi Sala, és una novel·la negra però també una novel·la social i costumista “en el bon sentit de la paraula”, l'escriptor Josep Maria Fonalleras va arribar ahir a una altra conclusió, ben diferent: “La incorporació de l'estil i l'ús de tres veus narratives fa que aquesta bona novel·la negra faci un pas endavant i es converteixi en una novel·la excel·lent, sense més qualificatius.” Fonalleras va fer ahir, a la Llibreria 22 de Girona, la primera presentació pública de la novel·la de Sala, director adjunt d'El Punt Avui. Divendres vinent, Manel Mesquita la presentarà a la biblioteca pública de Salt, un dels escenaris d'aquesta novel·la, ambientada en aquesta localitat durant els greus disturbis de l'hivern del 2011.
Josep Maria Fonalleras –que el 25 de febrer publica la seva novel·la Climent (Amsterdam Llibres)– va afirmar també que “com totes les bones novel·les negres, En la pell d'un mort no parla d'assassinats o crims, sinó que parla de la realitat”. I ho fa d'una manera tan “minuciosa i detallista” a l'hora de descriure els escenaris d'extraradi on es desenvolupa la història que per això el presentador es va referir inicialment a En la pell d'un mort com una novel·la social i costumista, que té a favor seu el “coneixement del terreny” que té Sala com a periodista i també com autor d'altres dos llibres, A l' altre barri. Vint-i-cinc anys de la Font de la Pólvora i la novel·la Les causes perdudes, que ja mostraven el seu interès pels barris menys afavorits de l'àrea metropolitana de Girona.
Un pare i un fill
“Finalment, es demostra que aquesta és una novel·la sobre coses més importants, com ho és la paternitat, entesa com a salvació. Aquesta és una novel·la sobre un pare i un fill, que recorda La carretera, de Cormac McCarthy”. Sala també es va referir a aquesta obra, però va fer més èmfasi en altres referents literaris com Matar un rossinyol, de Harper Lee –“el meu protagonista no es diu Jem per casualitat”– i sobretot Manuel Vázquez Montalbán. I en referència a Kropotkin i a tot el rerefons ideològic d'En la pell d'un mort, Sala va dir que “hem de trobar una altra forma d'organització social que substitueixi el capitalisme salvatge”, basada en el suport mutu i la solidaritat compartida que simbolitzen, a la seva novel·la, un pare i un fill en temps difícils.
