El PP ja mana contra Catalunya
El futur govern del PP no pensa pagar “ni en broma” els 1.450 milions que l'Estat deu a Catalunya en concepte del fons de competitivitat. Li han faltat poques hores, a l'espanyolisme triomfal, per vociferar la pitjor mostra de cinisme en boca del cap de llista barceloní del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz. Li ha sobrat prepotència per tornar a mostrar la seva pitjor cara anticatalana, si és que havia deixat de mostrar-la. Alguns catalans es van creure que el suport de la dreta a les reclamacions dels 1.450 milions eren alguna cosa més que pura estratègia de desgast destinada a debilitar per tots els flancs possibles el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que, per la seva banda, ja feia temps que havia perdut tota la credibilitat a Catalunya amb les seves promeses incomplertes.
S'ha de ser un gran professional de la política per poder resistir impassible a la contradicció que representen les paraules de Fernández Díaz respecte de les declaracions que fa només uns mesos feien la presidenta del PP a Catalunya i Mariano Rajoy. A les crides perquè s'abonessin aquests diners fetes per Sánchez Camacho, i també per Enric Millo o Alberto Fernández Díaz, s'hi afegeixen dues votacions parlamentàries a Madrid, en les quals els populars van arribar a secundar Esquerra en una moció. Queda clar que tot era figuració destinada a començar a fer llenya de l'arbre que estava caient a La Moncloa, sense cap indici de credibilitat. Aquest és el PP que espera a Catalunya. Cap justícia, cap concessió, cap mirament, cap vergonya. Aquest és el partit que s'ofereix al joc de la geometria variable a un preu que a Catalunya pot sortir-li molt i molt car.
