Conflictes de cada dia

Acaba de publicar-se un llibre altament recomanable. Els nostres conflictes de cada dia (Ed. del Serbal), de la colomenca M. Helena Tolosa, psicopedagoga, logopeda i amb una llarga experiència en el camp docent (http://mhelenatolosa.com). Com diu el prologuista, Víctor Küppers –consultor i professor de IESE–, “no és un llibre qualsevol”. I tant que no. És un llibre que, com diu el mateix Küppers, “t'ajudarà a ser més bon pare, més bona mare i millor persona”. De llibres per ajudar a transitar per la paternitat n'hi ha uns quants al mercat editorial. Ara bé, que facin una exhaustiva casuística dels conflictes domèstics (tal com els antics romans feien dels conflictes civils) no en conec cap més. “En Damià no sap preparar-se la bossa de bàsquet i la mare...” “La Lluïsa ha rondinat una mica [perquè no li engeguen la televisió al matí] i la mare ha fet una mirada de ja li passarà...” “La Marina vol convidar una amigueta a casa i els pares sempre li diuen que no...” Per a cada cas hi ha un raonament i una perspectiva de com tractar-lo. Un magnífic treball d'observació, de compilació i d'esquematització. Onze capítols entenedors i lúcids.

Mirin, no sé pas què dir-los. Els pares d'avui han de passar per lectures com aquesta? Fa uns anys voltava un llibre que compilava els records escolars d'infància de grans personatges de Catalunya. Sempre recordaré l'enfocament d'Heribert Barrera sobre l'excessiu psicologisme dels mestres d'avui. Venia a dir que abans el mestre et clavava un mastegot i (aquesta frase me la sé de memòria) “un cop passat, passat”. Per contra, deia, avui torturen el vailet amb reflexions i més reflexions fins a deixar-lo exhaust. Hi estic d'acord. De manera que, en principi, jo no seria pas partidari d'importar el psicologisme a les cèl·lules familiars. Ara bé, l'altre dia vaig escoltar com un pare li deia això al seu fill que rondinava i rondinava perquè no volia anar a l'escola: “A veure si l'hòstia que he de fotre a la senyoreta te l'acabaré fotent a tu...”

Davant d'un capgirament d'actituds i de valors tan manifest, potser sí que val la pena recomanar als pares que llegeixin la casuística de l'autora. Jo prou que regalaria el llibre al pare esmentat, però, saben què? Em fa por que l'hòstia no me l'acabi fotent a mi. Perquè no sé pas si un cop passada, passada estaria.