L’estratègia dels comuns

L’estratègia dels comuns sobre el que està passant a Catalunya (o entre Catalunya i Espanya, és clar), l’entenc tan poc que a vegades em pregunto si en tenen cap, d’estratègia. Més enllà, és clar, de la de guanyar temps a veure què passa, com ho van fer en el seu moment Unió Democràtica i Iniciativa amb el 9-N, i que els va anar com els va anar. Mentre que la Catalunya en Comú de Colau i Domènech (o de Domènech i Colau) continua sense prendre cap decisió (en espera que aquest mes vinent ho posin a votació en una consulta interna), el Podem de Fachin ja l’ha feta i els resultats són espectaculars. Participaran en el referèndum de l’1 d’octubre, però no el consideraran vinculant. I no el consideren vinculant, venen a dir, perquè no té prou garanties de ser un “referèndum de veritat” perquè serà unilateral i no pactat per l’Estat. “No podem donar l’esquena a una reivindicació que és majoritària en la societat catalana”, deia dimecres passat Albano Dante Fachin. Doncs jo, què vols que et digui, Albano, em sembla que sí, que doneu l’esquena a aquesta majoria de catalans que reivindiquen poder votar. I si el que us preocupa és que no hi hagi prou garanties, si el referèndum és unilateral, per què no us impliqueu en l’organització, com ho ha fet JxSí i la CUP, i ajudeu a fer que tingui totes les garanties? És massa fàcil, aquesta solució vostra. I no em serveix l’argument aquest que això és el que han decidit les bases, perquè a les bases les coses se’ls poden preguntar de moltes maneres. En el fons, el que proposa Podem (i em temo que és el que sortirà de la consulta de Catalunya en Comú) no deixa de ser un nou 9-N, una mobilització sense que el resultat fos vinculant. I ja en vam fer un, senyors meus, de 9-N. Que va anar molt bé però que molts de vosaltres el vau menystenir dient que no era una consulta “de veritat”. I ara resulta que el que voleu avalar és un 9-N. No l’acabo d’entendre, jo, aquesta estratègia. Estava convençut que el temps de la puta i la Ramoneta s’havia acabat. I els comuns, justament, l’havien criticat.