Indústria. O no?

A l’Estat espanyol, i a Catalunya, s’està produint un procés de pèrdua de pes de la indústria, i de la indústria manufacturera, d’una enorme importància. El paper que se’ns ha assignat en la divisió internacional del treball és el d’estar especialitzats en el turisme i en alguns sectors molt relacionats (comerç, construcció, immobiliari). I sembla que ja ens va bé. L’experiència històrica recent, però, apunta que aquesta especialització ni és sòlida ni duradora sinó que té normalment unes característiques conjunturals. Mentre que la indústria és més consistent, més productiva, tecnològicament més avançada, amb més inversió en R+D, etc.

La lleu recuperació recent de l’economia espanyola, i catalana, s’ha basat sobretot en el turisme, afavorit per l’amenaça terrorista a la riba sud del Mediterrani i en altres països competidors, i per la depreciació de l’euro respecte al dòlar; i l’existència d’algunes empreses exportadores que depenen molt de les importacions i de la bona marxa de les economies que ens compren, és a dir, que estan subjectes a una important restricció exterior.

A partir de les dades de l’OCDE, l’índex de producció industrial espanyol ha disminuït un 16% des del 1999 fins al 2016 (un 12% a Catalunya des del 2002), una mica menys que a Itàlia, Portugal i Grècia i més que a França, on baixa un 10%. Mentrestant, a Alemanya (34%), així com a Àustria, Bèlgica, els Països Baixos i als països escandinaus l’índex ha augmentat de forma important. I l’ augment ha estat molt més important (entre 2,7 i 6,5 vegades més que a Alemanya) als països de l’est propers al centre europeu: Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia.

L’índex de producció manufacturera a l’Estat espanyol disminueix quasi un 21% entre el 1999 i el 2016 (a Catalunya el 15% des del 2002), igual que a Itàlia, una mica menys que a Grècia i més que a Portugal i França, on baixa un 11%. Mentrestant, l’índex augmenta de manera significativa a Alemanya (33%), així com a Àustria, Bèlgica, els Països Baixos i a tots els països escandinaus. De nou, els increments de l’índex són encara molt més importants (entre 3,5 i 9,5 vegades més que a Alemanya) als països de l’est europeu propers al centre europeu, que ja s’han esmentat.

Les dades són clares. Als països perifèrics del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia) així com a França, la producció industrial i la producció manufacturera han disminuït de forma important des del 1999 (i fins i tot des d’abans), i a Catalunya almenys des del 2002. En canvi, a Alemanya i als altres països del centre i del nord d’Europa han augmentat de manera significativa. I aquest augment ha estat realment espectacular als països de l’est europeu més propers al centre, els quals sembla que estiguin substituint França i els països del sud en l’activitat industrial i manufacturera, independentment que les seves empreses puguin ser propietat o molt dependents de les empreses alemanyes o d’altres països centrals i nòrdics.