A la tres
Un escàndol
No és un escàndol, això que està passant? Que la Guàrdia Civil hagi engegat l’operació Por i estigui interrogant a tort i a dret funcionaris del govern (o del TNC) sense aclarir per ordre de qui i en funció de què, no és un escàndol? No és una vergonya? A qui hem de demanar explicacions? I a què obeeix, tot plegat? Quin delicte ha comès Joan Ignasi Elena, el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, que és aquest moviment absolutament transversal que defensava un referèndum pactat amb l’Estat i que va recollir mig milió de signatures de suport? Per què li busquen ara les pessigolles? Per la plana web? Per saber qui la va encarregar o qui la va pagar? No ens enganyem, li busquen les pessigolles (a ell i a Jaume Clotet, director general de Comunicació, i al secretari general de Presidència, Joaquim Nin) pel fet de pensar com pensa. Fracassada l’operació Catalunya, que era allò de ‘ara farem que es barallin entre ells’, ara han endegat l’operació Por, que és allò de ‘ara veuran el que s’hi juguen i els acollonirem’. Han iniciat, com deia ahir Quim Arrufat, una mena de cop d’estat a l’inrevés. No és pas Catalunya que l’està fent a Espanya, com ens havien volgut fer creure, sinó a la inversa. La consellera Borràs va voler comprar unes urnes i li van presentar una querella preventiva, sense saber ni per què les faria servir. I ara fa l’efecte que, vist que el setge judicial no els estava donant el resultat esperat (en comptes de partir-se, el govern català s’ha cohesionat), han començat el setge policial, i tot indica que en els propers dies i sense saber ben bé per què, anirem sabent d’interrogatoris i més interrogatoris. Vostès ho troben normal? No. Fa respecte? Sí. Però fa, sobretot, vergonya. Fa vergonya, l’operació que han engegat per terra, mar i aire. Tot el govern advertit, la mesa del Parlament i la seva presidenta al jutjat, els autors del 9-N amenaçats d’haver de pagar cinc milions, una consellera querellada, detencions i interrogatoris de la Guàrdia Civil i un Consell de Ministres gallejant contínuament. Gallejant perquè sap que té el TC a la butxaca i que, gràcies a la reforma exprés que el Congrés va aprovar en lectura única, ara aquest tribunal no només pot prohibir que el Parlament aprovi lleis en lectura única (curiós), sinó que pot suspendre càrrecs públics. Un escàndol, vaja.