LA CRÒNICA
Pensaments abans de...
1- Es diu i es repeteix que aquest referèndum no és legal i que, per tant, no és democràtic. Això no és veritat. No és cert que només sigui democràtic allò que és legal. Pot haver-hi, i hi ha, lleis i legalitats que no són justes. Aleshores és lícit infringir-les i donar veu al poble. En una situació semblant ens trobem avui a Catalunya. Si fem cas del govern del PP, no podem fer el referèndum perquè no és reconegut com a legal dins la legalitat reconeguda per l’Estat espanyol. I la nostra llei –aprovada pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta, i que sí que legalitza el referèndum– ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol.
Per damunt de tot plegat, però, el poble català vol autodeterminar-se. Un 75% de la població en edat de votar ho ha manifestat ben clar. I fa molts anys que persegueix poder-ho fer, amb la clara intenció per molta part de la població de tenir un estat propi. És el perfecte cas que la voluntat del poble passa per damunt de la llei. El dret dels pobles i de les nacions a decidir el seu futur és un dret universal i cap tribunal ni cap constitució el pot vetar perquè per damunt de legalitats existeix la democràcia.
2- Durant els anys 1974-1982 vaig militar en el PSC. Fèiem moltes reunions i trobades. Ho rebatíem tot. Un dels punts que tothom defensava era el dret a l’autodeterminació dels pobles. Amb el pacte amb el PSOE (hi vaig votar en contra) aquell principi es va anar diluint fins a desaparèixer. Ara els socialistes catalans ja són una simple federació del PSOE. D’aquella gent del principi ja no hi queda pràcticament ningú. Mai, però, hauria imaginat que avui, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, els socialistes estiguessin al costat del PP i Ciutadans.
3- Els que sí que són amenaçats per la fiscalia –no pas per la justícia perquè la fiscalia és el braç del govern per investigar però mai per amenaçar– són els 750 alcaldes, els milers de voluntaris i els milers de participants a les meses electorals. És el despropòsit més enorme que hom podia imaginar. Al mateix temps, la policia, per ordre de fiscals, es carrega els principis democràtics més elementals, com són el dret de reunió, expressió, impressió, comunicació, difusió d’idees... Com pot ser que la policia arrenqui cartells i propaganda electoral, suspengui actes, requisi impremtes, empreses, sense ordre judicial...? Mai hauria pensat que tornaria a veure el final del franquisme i els inicis de la Transició.
4- Allò més inimaginable, però, va arribar dimecres, 20-S. 41 registres, 20 investigats, 14 detinguts. Alts càrrecs del govern de la Generalitat han estat detinguts i emmanillats. L’Estat espanyol intervé econòmicament la Generalitat. Es visualitza com l’Estat espanyol s’ha tret la careta. Vol impedir per la força que l’1-0 es pugui votar.
Vol impedir per tots els mitjans la celebració del referèndum. I el poble surt al carrer amb manifestacions massives a Barcelona, a Girona, a Vic, a Lleida, a Olot... a la majoria dels pobles i ciutats de Catalunya. A Santa Coloma de Farners mai no havia vist tanta gent a la plaça de l’Ajuntament. La ciutadania, de manera transversal, cada dia està més unida i decidida. Joves i grans, obrers i professionals, estudiants i rectos d’universitat, pagesos i comerciants, intel·lectuals, escriptors, periodistes, capellans, empresaris, autònoms. Si el govern espanyol continua amb aquesta repressió i ofegament, el senyor Rajoy no menjarà els torrons a La Moncloa.
