Mercat electoral

Hi ha fitxatges estel·lars a totes les candidatures. Els partits s’esforcen per intentar ampliar els marges electorals amb cares i noms atractius que provenen majoritàriament de fora de la política. Com a mínim, de la política de partit. El mercat d’hivern electoral no ama- ga, però, una realitat que superarà una confecció ultra- exprés de les candidatures, fetes a contrarellotge per a unes eleccions que els independentistes reiteren que són il·legítimes encara que s’hi presentin. I és que el procés, el procés tal com l’hem conegut fins ara, s’ha acabat, i que el que vindrà requerirà tard o d’hora un relleu de dirigents, una nova primera, segona i tercera línia que els partits no han estat a temps de solidificar. Els lampistes i manobres de la política, dins i fora dels grups parlamentaris, seran tan necessaris com sempre. Mentrestant, els processos penals continuaran el seu curs, malgrat la injustícia. Aquestes no podran ser unes eleccions normals, amb líders socials i consellers a la presó, i el president i la resta de consellers a Brussel·les. Una altra cosa és com podran restablir simbòlicament, si és que poden, el govern legítim. De fet, només si les candidatures independen- tistes superen el 50% dels vots l’independentisme podrà plantejar-se un complex segon intent, amb programes ajustats a la realitat actual, coneixent millor els propis límits i els de les institucions espanyoles, capaces de qualsevol cosa.