Dins i fora de la presó

En el millor dels casos, si el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ho considera ajustat a dret, els deu presos polítics podran sortir avui de la presó. El vicepresident Oriol Junqueras; els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i Joaquim Forn, i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La pena “preventiva” que han hagut de pagar amb la fiança més cara que es pot imposar, la de la privació de llibertat, serà per sempre irreparable. Però de la possible sortida dels presos d’Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real també se’n faran lectures d’oportunitat electoral, encara que molts repeteixin una vegada i una altra que els temps de la justícia i de la política no es coordinen. Si els deixen en llibertat, alguns se’n felicitaran: els candidats podran participar en la campanya del 21-D. Però aquestes eleccions poden arribar a convertir-se en una trampa per als encausats: tot el que diguin, tot el que s’hi digui, qualsevol detall del programa polític que defensen, podrà ser utilitzat en contra seu. D’ells i de la resta de membres de la mesa que van a les llistes, començant per Carme Forcadell. Es perpetua una altra mena d’empresonament: el de les idees. Només la consolidació d’una incontestable majoria independentista podrà començar a combatre la repressió i la por a patir-la que ho amara tot.