Eleccions amb anomalies

1. La primera gran anomalia, per no dir-ne la primera gran il·legalitat, és la mateixa convocatòria electoral. Des de cap punt de vista, segons diuen els juristes, l’article 155 dona capacitat al govern de l’Estat per dissoldre el Parlament català, suspendre tot el govern i el president i convocar eleccions. El que han fet el PP-PSOE i Ciutadans en aplicació de l’article 155 és un autèntic cop d’ estat. I una autèntica vergonya democràtica.

2. La segona anomalia, per dir-ho suaument, és que tenim el cap de llista i dos candidats de Junts per Catalunya a l’exili i 5 candidats més a la presó. Tenim el cap de llista d’ERC i 5 candidats més a les presons espanyoles, i 2 a l’exili. De fet, no és una anomalia, torna a ser una vergonya democràtica. I la banda del 155 (PP, PSOE, Cs) no diuen res. Més encara, alguns gosen comentar “però què es pensaven, que l’Estat es quedaria amb els braços plegats?” Europa tampoc no diu res pel fet que hi hagi un grapat de polítics a la presó, com volem que piuli si ha deixat i deixa morir milers d’immigrants i refugiats a les aigües del Mediterrani.

3. És una anomalia que el senyor Iceta es presenti com el presidenciable que pot portar el diàleg i que farà de pont per unir la societat catalana que l’independentisme ha separat i fracturat. Però com pot tenir tanta barra i dir que farà de pont si ell s’ha situat en una part? Va anar a les manifestacions de l’unionisme, home, però no va assistir a cap de les manifestacions que reclamaven l’alliberament dels presos polítics. Quina anomalia, si no és que senzillament el que vol és enganyar la ciutadania.

4. Una de les grans anomalies d’aquestes eleccions la representa el senyor Domènech i la seva patrocinadora, la senyora Colau. Ells no es cansen de dir que ni DUI ni 155. Quina fal·làcia!, quin engany! Ells, en posar-se equidistants dels que peguen i dels que reben no fan res més que evidenciar el seu problema: la divisió interna de les seves bases i dels seus votants. Com que són incapaços de definir-se, han trobat la solució en l’ equidistància (falsa solució). A més, ells estan pel dret a decidir i per un referèndum pactat, però... pactat amb qui? Amb el PP, no. Amb el PSOE, no. Amb els Ciutadans, tampoc. Aleshores, no hi ha referèndum pactat per més que ho diguin i ho repeteixin.

5. Aquestes eleccions del 21-D també representen una nova anomalia. Resulta que el partit que més vegades ha guanyat les eleccions catalanes ara no es presenta. L’antiga Convergència o l’actual PDeCAT no apareixen enlloc. Hi han renunciat, diuen, per afavorir la llista del president, Junts per Catalunya. Però de fet, encara que no apareguin a la candidatura, aquesta llista també es la llista del PDeCAT. I, si no, ja ho veurem el dia 21-D al vespre. Si la llista té un bon resultat, que ho desitgem, el PDeCAT no se la farà seva? Aleshores, no hauria estat més normal fer una llista a cara descoberta i no sota l’ombra del president?

6. Malgrat tantes anomalies i moltes més, el 21-D hem d’anar a votar i guanyar. Només guanyant els sobiranistes, JxCat, ERC i la CUP, Catalunya podrà refer el camí iniciat en la proclamació de la República i implantar tot allò que ens porti realment a la independència. Hem après que l’ Estat espanyol és violent. Hem après que Europa mira cap a un altre costat. Per això hem de superar la revolució dels somriures i convertir-la en la revolució dels fets i de la resistència. Hem d’aprendre de l’ 1 d’octubre, i els nostres governants, també.