Pous de Farners

Bé, sembla que per fi ha plogut i nevat a gust de tots: animals, plantes, humans i esquiadors... El pantà de Sau tornarà a amagar l’esglesiola (la fe profunda del poble!) i, si encara no s’han estroncat, les deus rajaran novament prop dels masos. També a Santa Coloma de Farners es respirarà una mica. “Fa molts anys que patim per l’aigua, sobretot a l’estiu”, va dir l’alcalde al ple municipal de fa dos mesos, després d’anunciar l’acord entre l’Ajuntament i l’ACA per a l’obertura de dos pous nous que abastiran la població. Es veu que es faran lluny de la riera... Ai, mare, la riera! Hi ha dies d’estiu que sembla un homenatge a aquells “camins aturats com rieres de terra” de què parlava Vinyoli (les metàfores, rai, el poeta es referia als camins que menen al rocar de Farners, no pas a una llera de debò). Resulta que una empresa de jardineria en capta tota l’aigua valent-se d’uns antics drets apergaminats. Fins fa poc, aquest columnista era partidari de deixar-la fer. Considerava que l’activitat econòmica i l’ocupació laboral bé valien pagar algun peatge ecològic i suportar incomoditats menors. Que els nens no poden banyar-se a la gorga d’en Vilà? Doncs, tu, que facin guerres d’aigua amb les pistoles... El cas, però, és que la sequera sembla que anirà a més, i a més, i a més... La manca d’aigua ja no serà únicament un problema lúdic i paisatgístic, sinó que acabarà afectant-nos vitalment. Caldrà, doncs, un canvi de mentalitat i una reordenació de les prioritats. Un canvi, per cert, que ja ha fet des de fa anys un veí meu, que té un jardí que sembla un rostoll: –“Em faria mal d’ulls veure-hi gespa ben fresqueta i retalladeta, com si en comptes d’un país mediterrani fóssim nòrdics...”, em deia un dia, assegut en un balancí sota el porxo. Doncs sí, potser que la ciutadania comenci a qüestionar la viabilitat d’aquelles empreses que ja aporten més contres que pros. I, de passada, potser que comencés a malmirar aquests jardinets particulars tan arregladets, amb gespes de catifa que van xarrupant l’aigua com d’un granissat de llimona: el cul del pou, per a tu, que ja no m’aprofita... Oi que tenim clar que els cotxes contaminants no poden campar per les ciutats perquè ens hi va la salut? Doncs tant si és legal com il·legal l’extracció d’aigua, també hauríem d’exigir als propietaris de les urbanitzacions que no s’obrin més les aixetes de reg si és per a futileses. Que esperin que plogui!