Ni traïdors ni il·luminats

Els últims tres mesos, han passat dues coses molt significatives en el camp de l’independentisme. La primera, el dia abans i el mateix dia de la votació i declaració de la independència. El president Puigdemont va sospesar –només sospesar– avançar les eleccions. I va ser titllat per alguns de traïdor. La segona es va produir el dia en què el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple de la investidura del president Puigdemont. En aquesta ocasió, ell també va ser acusat de traïdor i no només ell, sinó Esquerra Republicana de Catalunya.

Anem per parts: Puigdemont no va avançar les eleccions el dia 27 perquè no va rebre cap garantia per part del PP i de Rajoy que l’avançament electoral impediria l‘aplicació de l’article 155. És totalment fals el que afirmen articulistes i algun partit polític que es podia impedir el 155 convocant eleccions. Per tant, Puigdemont no va ser un traïdor només per plantejar l’avançament. Es pot discutir ara, un cop vistos els resultats, si la decisió va ser encertada o no. Però mai no es podrà qualificar de traïció. Una altra cosa és el que es va fer després de la proclamació de la República (de fet, no es va fer res). Això sí que és criticable i encara ningú no ha donat cap explicació fiable.

Roger Torrent va ajornar el ple d’investidura de Puigdemont i, immediatament, una munió d’independentistes d’última fornada l’han acusat de traïdor, i han allargat la traïdoria a tota Esquerra Republicana. Ens hem de preguntar el que vol JxCat. Investir Puigdemont. D’acord. Això també ho volen Esquerra i la CUP. Esquerra, però, vol una investidura efectiva que ens porti a formar govern immediatament, que escombri l’article 155 i tregui el país de les urpes de Soraya Sáez de Santamaría. Ens preguntem, però, si Roger Torrent hagués tirat endavant la investidura, aquesta hauria estat efectiva i hauria portat als resultats esperats? Doncs, no. Puigdemont no seria president. El Tribunal Constitucional hauria anul·lat la seva investidura, el 155 continuaria i Soraya Sáez de Santamaría mantindria les grapes damunt Catalunya. Per tant, no tindríem ni president ni govern. El que sí tindríem és la mesa del Parlament independentista i el seu president querellats, citats a declarar i, previsiblement, en presó incondicional. A més, tots els consellers que són diputats i que hagin votat la investidura i que ara són en llibertat provisional segur que tornen a presó, i no per uns dies o mesos.

És això el que volen tots aquests que diuen traïdor a Roger Torrent i a Esquerra Republicana? És això el que pretén JxCat? El PDcat també ho vol? Hem de suposar que no. Doncs, una mica de seny. Fora el fanatisme d’alguns il·luminats, ja siguin diputats, tertulians o articulistes.

Si volem fer un cop de força, fem-lo, però, primer, que vingui el president Puigdemont, que és el que va prometre en campanya. I llavors el defensarem a ell i a tots els altres. El poble no fallarà. Però hem de defensar el president, el vicepresident, tots els consellers i tots els acusats. Però això no es pot fer des de Brussel·les. Si volem jugar fort, juguem-hi tots. El poble sortirà a defensar la independència. Però si no, investim un president i un govern que recuperi les Institucions –el que es pugui recuperar– i agafar forces, per a dintre un temps –deu o dotze mesos– fer el que no va fer ell els dies 27 i 28 d’octubre.