A la tres
El marc mental
Si vostès em segueixen habitualment saben que en més d’una ocasió en aquest espai els he parlat del segrest mental que patim, i que sense ni adonar-nos-en fa que considerem normals coses que, en realitat, són un escàndol. En va parlar ahir el president Carles Puigdemont en una entrevista a can Basté, i tenia tota la raó. Jordi Basté li preguntava, un cop i un altre (i jo probablement hauria fet el mateix), què faran els partits independentistes (que algun dia hauríem de començar-ne a dir republicans) quan el jutge Pablo Llarena no permeti que Jordi Sànchez sigui investit president. I Puigdemont li va fer la reflexió: com és que ja ens situem mentalment tots plegats tan ràpidament en aquest estadi? I és cert. Com és que ho donem per fet tan ràpidament, i que no ens escandalitzem en primer lloc pel fet que el jutge pugui bloquejar la investidura d’un candidat que va ser elegit diputat democràticament, que no té cap condemna, i que té un tarannà pacifista de sobres demostrat? Com és que hem assumit amb tanta naturalitat que Sànchez no podrà ser candidat a la Generalitat i permetem que el debat ja se centri a hores d’ara en qui serà el candidat alternatiu? Com és que no estem parlant de quin sistema democràtic tenim, que no permet a un Parlament escollir el seu president? I com és que no ens escandalitzem quan les grans formacions polítiques unionistes (que algun dia hauríem de començar a dir-ne monàrquiques) avalen la tesi que és un disbarat proposar Sànchez? Doncs això, que la resposta és ben clara: perquè el nostre marc mental pateix una mena d’autosegrest, i perquè fruit de l’envestida de l’Estat d’aquests darrers mesos actuem a la defensiva, potser porugament (i s’entén), i no pas a l’ofensiva. Per això té valor aquesta demanda del president Puigdemont contra l’Estat. Perquè fuig d’aquest segrest mental (i real) en què ens trobem, i perquè actua sentint que les lleis hi són per protegir-lo i garantir-li els seus drets com a ciutadà. I, és clar, perquè això és més fàcil sentir-ho a Brussel·les que no pas aquí.