Quina plantofada!

Espanya té un problema. I el problema es diu llibertat d’expressió. No es pas que ho descobreixi ara. Ni jo ni vostè. El que passa és que ara ho ha descobert el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha dit allò que tots (tots menys l’Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional) ja sabíem: i és que cremar una foto del rei (ai, rei meu, que cada cop ho tens més complicat) no és delicte. Quina plantofada, senyors meus! El Tribunal Europeu, però, no només ha dit només això; perquè això, de fet, ja ho sabíem. El que ha dit el Tribunal Europeu és que l’Estat va vulnerar el dret a la llibertat d’expressió dels dos joves condemnats, i que va fer passar per un delicte d’injúries a la corona el que era una simple “crítica política en una manifestació pública”. I saben què és el més greu? Doncs que tots plegats intuïm que aquest no és un tema aïllat, que no és cap estirada d’orelles puntual, sinó que la llibertat d’expressió a Espanya comença a ser un bé escàs. Que vivim en un estat de setge ideològic permanent que amenaça de vulnerar no només la llibertat d’expressió sinó també la llibertat de pensament. Han llegit l’informe que va fer públic ahir (quina casualitat!) Amnistia Internacional?: “L’espai per expressar la discrepància a Espanya es redueix amb rapidesa”, diu. Doncs sí, senyors meus. Això és el que passa. Que Europa ens haurà d’anar ajudant a aclarir-ho. Ara ja sabem que podem protestar cremant fotos del rei (cada cop tinc més ganes d’anar a la final de la copa de sa majestat, per cert); però algun dia, n’estic convençut, ens aclariran que la majoria dels delictes d’odi que s’estan investigant aquests dies no ho són, que es poden compondre segons quines cançons sense cometre cap delicte, que es poden exposar segons quins quadres en segons quines exposicions i, és clar, que manifestar-se davant del Departament d’Economia no incita a la violència (com no hi incita cremar les fotos del rei) i que, per tant, ni sedició ni rebel·lió ni res de res. Però serà lent. I la llàstima, saben quina és? L’espectacle lamentable, cada cop més esperpèntic, dels partits polítics d’aquí barallant-se dia sí dia també. Però vaja, avui l’article no anava d’això.