“Estic tranquil”

“Estic tranquil.” Just abans de ser traslladat al centre penitenciari de Neumünster, prop de Kiel, a Alemanya, el president Carles Puigdemont va tenir temps per conversar uns minuts amb el seu entorn més proper. “Estic tranquil”, els va dir. Cert. Puigdemont a hores d’ara té molts motius per estar preocupat però, certament, també en té alguns –a partir d’avui sabrem si són pocs o molts– per estar tranquil. El primer, les formes. Recorden vostès com van traslladar els consellers del govern català quan la policia espanyola els duia a les presons d’Estremera i de Soto del Real? Emmanillats amb les mans a l’esquena, sense cinturó de seguretat i anant d’un costat a l’altre del furgó policial. Emmanillats, vaja, i humiliats (i alguns, fent-se blaus a les cames i als braços). Estic convençut (sé, vaja) que el trasllat de Puigdemont d’ahir va ser d’una correcció absoluta. Fins i tot la detenció, per espectacular que fos en plena autopista. I en això confiem tots plegats. No només en una correcció en les formes sinó, sobretot, en el fons. Ho explica avui en una entrevista en aquest diari el conseller Comín: “No es pot extradir ningú per la seva acció política.” I menys, és clar, per uns delictes que no han comès. On és la violència necessària per haver comès un delicte de rebel·lió? Enlloc. No existeix. S’han inventat un relat i se’l creuen. I ara el que hem de veure és si se’l creuen a fora. Bèlgica va deixar amb el cul a l’aire la justícia espanyola (i perdonin-me per l’expressió) quan a final d’any el Suprem va intentar activar l’euroordre. I ara, si hi ha justícia de veritat (no pas espanyola), haurien de tornar a quedar amb el cul a l’aire. La justícia alemanya, la belga, la suïssa i la del Regne Unit tenen la possibilitat (el deure, diria jo) de dir a la cara a Espanya allò que vostès ja els hem dit al carrer, i és que “ja n’hi ha prou!”. El problema, ara, ja no és espanyol. És belga, suís, escocès, alemany... És europeu. I Europa no es pot sumar a aquest acarnissament que estem patint. Hi ha set consellers a presó, dos Jordis, set líders independentistes més a l’exili i un munt de gent amenaçada. Una vergonya. Puigdemont ha passat la seva primera nit a presó. Hauria de ser l’última.