Enrocats

No seré jo qui digui que el ple d’ahir del Parlament se’l podien haver estalviat, perquè és evident que una de les feines del Parlament és fer sessions plenàries i debatre propostes. Però francament, després d’haver seguit atentament tot el debat de les propostes de resolució, no sé veure que hàgim avançat cap enlloc. O el que és el mateix: avancem inexorablement cap a ves a saber on. A hores d’ara em sembla que no ho sap ningú. Les formacions republicanes estan decapitades (em refereixo als seus quadres dirigents, que estan a l’exili, empresonats o espantats –potser n’hauria de dir prudents–), i les formacions monàrquiques continuen autoenganyant-se amb aquest “jo ja us ho deia” amb el qual donen per acabat tot aquest procés. Però, s’ho pensen de veritat? S’ho pensen de veritat que ara és possible un govern de concentració o un govern d’independents? Que no ho veuen, que mentre hi hagi presos polítics, exiliats i investigats això és impossible? No es pot seguir avançant, cap on sigui, sense tenir en compte aquesta premissa. Com es pot tornar a la normalitat? Quina normalitat pretenen que hi hagi mentre hi ha gent a la presó o a l’exili i se’ls doni l’esquena (i en alguns casos no pas metafòricament)? Avancem? Sí. Cap a on? De moment, sense investidura a la vista, i sense resolució sobre les extradicions, el rellotge avança cap a unes noves eleccions. Avancem cap al “No vols caldo? Doncs dues tasses.” Perquè en les eleccions del 21-D les forces independentistes van sumar i en unes properes estic convençut que hi tornaran. O és que es pensen que els dos milions de republicans, després d’haver estat empresonats, encausats, processats i atonyinats, s’hauran tornat monàrquics? A mi em sembla que no. De la mateixa manera que em sembla que anar a eleccions (ja ho he dit en alguna altra ocasió) no és pas la millor solució. Però l’enrocament que hi ha damunt la taula, insisteixo, només es pot resoldre tenint en compte la situació dels exiliats, empresonats i investigats. Veurem quina serà l’espurna que ho desenrocarà tot. I cap a on.