Nascuts per dividir

Fa una colla d’anys, un noi despullat es va presentar a les eleccions catalanes. Va treure tres diputats. En un principi, semblava que al seu partit eren reformistes, liberals i, fins i tot, una mica d’esquerres. Però tot seguit va quedar clar que no eren reformistes, ni liberals i molt menys d’esquerres. Aquell partit, dit Ciutadans, Cs, es presentava com el gran estendard de l’espanyolisme a Catalunya. Per això el seu primer i principal objectiu, el seu gran repte, era, i encara ho és, atacar la immersió lingüística. Cs neix per dividir la societat catalana per mitjà de la llengua i de l’ escola. Posant en qüestió la immersió lingüística, posava i continua posant contra les cordes tot el sistema educatiu català. Un sistema que va néixer al començament dels anys 80 i que va ser aprovat per una gran majoria social i política. Tots els partits, excepte el PP, l’aprovaren a la cambra catalana. Durant més de 30 anys ha funcionat bé i sense cap problema. Castellanoparlants i catalanoparlants convivien fins aleshores amb harmonia i respecte. La immersió és un sistema integrador i inclusiu i molt ben valorat en l’àmbit internacional.

A mesura que el partit del noi despullat ha anat agafant suports i especialment des que s’ha presentat a tot Espanya, els seus atacs a l’escola, a la llengua catalana i a Catalunya com a país i com a nació s’han intensificat de manera exponencial. El seu lema actual és que l’independentisme ha dividit la societat catalana. Totalment fals. Qui ha dividit i intenta dividir encara més són ells, el partit dels Ciutadans i la seva líder a Catalunya, la inefable Inés Arrimadas. D’una manera descarada, aprofiten qualsevol cosa per acusar l’independentisme i els independentistes. En aquests moments, i en l’àmbit estatal, estan avançant el PP per la dreta. Fins fa poc, el tema català donava vots al PP. Ara, però, està donant vots a Ciutadans. Per això, els seus atacs són cada cop més furibunds, injustos i totalment fora de la realitat. Avui, Ciutadans està inoculant odi dins la societat catalana. Mai no havíem vist res semblant. En aquests moments, el perill de trencar la societat catalana és més que una possibilitat. Avui Ciutadans és un perill real de fractura.

Acusen l’independentisme pacifista de supremacista, feixista, xenòfob, racista i fins i tot de nazi i d’un munt de qualificatius semblants. El seu líder, Albert Rivera, el noi que es presentava despullat, és la imatge clara del “a por ellos”. Té un comportament molt semblant al del Front National francès. Dia sí i dia també, està demanant que continuï vigent el 155. Avui el que vol Ciutadans no és només l’espanyolització dels catalans, com deia aquell ministre, sinó destruir-los i fer-los desaparèixer. Com s’explica, si no, que condecorin els guàrdies civils que pegaven a la nostra gent, que assenyalin els nostres mestres, professors, polítics, mossos d’esquadra de colpistes i d’atiar l’odi? Ciutadans són els que arrenquen els llaços grocs i els que menyspreen els símbols catalans. I aquesta actitud destructiva que té el seu origen en els seus líders i pensadors comença a arrelar als nostres pobles i ciutats. Les mirades de menyspreu i d’odi s’observen amb massa freqüència. Tenim un perill real. Només faltava que el nostre president, Quim Torra, llancés per escrit, i fa anys, alguna expressió desafortunada per desqualificar-lo totalment i tractar-lo de supremacista i xenòfob. Si mai Ciudadanos guanya a l’Estat, encara trobarem a faltar el PP.