Un temps nou?

Al final, sí. El mateix PNB que havia salvat el pressupost de Mariano Rajoy es va decidir ahir a donar-li una puntada de peu. I des de l’hora de dinar, l’encara president espanyol (en espera que avui es produeixi la votació amb què la majoria absoluta del Congrés investirà Pedro Sánchez) es va tancar en un restaurant amb alguns dels seus, per no donar la cara al Congrés. Qui li ho havia de dir, a Rajoy: el PNB, al final, acabaria votant el mateix que ERC i el PDeCAT, i Sánchez es confitaria el pressupost del PP perquè els jeltzales no fan piruetes a canvi de res. El secretari general del PSOE, erigit en president pels independentistes que ha blasmat durant mesos i anys, prometia diàleg amb el nou president de la Generalitat, Quim Torra, a qui havia titllat de racista –diàleg, és clar, dins de l’Estatut i de la Constitució–, i s’obria a recuperar algunes de les lleis socials anul·lades pel Tribunal Constitucional. Sánchez no reconeix l’existència de presos polítics, però diuen que s’obre un temps nou. Per a Catalunya, també? Més enllà de les bones paraules, i del pacte per uns mesos que es pugui establir a partir d’ara, el PSOE manté una posició monolítica respecte al conflicte català, amb un conegut rebuig frontal al dret a l’autodeterminació. Potser resultarà que, tot plegat, és un miratge. A la llarga, potser serà Rivera qui s’endurà el premi. Aguantarà Sánchez la pressió de Cs i dels seus propis barons per l’aliança amb els independentistes?