Els omega 3 i la guerra

Els àcids grassos omega 3, que es troben en el peix blau i les nous, són essencials per al nostre organisme i, en dosis adients, tenen diversos efectes saludables (els principals són disminuir el risc de trastorns cardiovasculars), que van més enllà de la nutrició. Per això hi ha al mercat aliments (llets o preparats lactis, margarines i altres) als quals se'ls han afegit aquestes substàncies, com destaquen l'etiquetatge i la publicitat. Aquests aliments amb omega 3 formen part dels anomenats aliments funcionals, que aporten els nutrients que els són propis i tenen, a més, algun efecte més o menys protector enfront d'algunes malalties. Però no cal exagerar, com fan algunes campanyes publicitàries, que gairebé suggereixen que tothom s'hauria de dutxar amb omega 3 per gaudir de bona salut. Una alimentació adient, que inclogui peix blau i nous, ja n'aporta la quantitat suficient per a persones sanes. Els aliments funcionals amb efectes demostrats, que no són tots, resulten adients per als que tenen algun risc de determinades malalties, que es pot ajudar a reduir, o un problema patològic que es pot contribuir a tractar. Els omega 3 tenen efectes cardiovasculars positius si s'ingereixen quan hi ha raons objectives per fer-ho.

Dos fets recents mostren l'interès d'aquestes substàncies. Un reglament de 9 de febrer de la Unió Europea estableix els continguts que permeten que es pugui dir de determinats aliments que «són font d'àcids grassos omega 3» o que tenen un «alt contingut d'àcids grassos omega 3». Així s'evita l'ús ambigu d'expressions que poden induir a error els consumidors. El mateix ja s'ha fet amb frases com «baix contingut de» o «sense» sucre o greix, o «baix contingut» o «molt baix contingut» de sal o «sense» sal. Els europeus filem prim, altra cosa és com interpreta això la persona que va a comprar i no llegeix el Diari Oficial de la Unió Europea.

L'altra mostra de l'actualitat dels omega 3 és que l'exèrcit dels Estats Units està considerant donar als seus soldats suplements d'omega 3 per millorar-ne les aptituds. Una conferència celebrada a finals de 2009 a Alexandria (Virginia), amb el pompós títol Armes nutritives per als combatents: ¿poden els omega 3 augmentar la resiliència a l'estrès, el benestar i el rendiment militar?, ha estudiat el tema. La resiliència és la capacitat per sobreposar-se al dolor emocional o als contratemps. Sembla que una aportació adient d'omega 3 no només millora el rendiment en combat, sinó que pot estalviar molts diners per al tractament dels combatents i excombatents, per pal·liar o guarir la depressió, l'estrès posttraumàtic, les complicacions quirúrgiques i, en el cas de les dones soldat, problemes de l'embaràs. El Departament de Defensa dels Estats Units té en compte que l'any 2009, entre els militars desplaçats a l'Iraq i l'Afganistan, hi ha hagut 334 suïcidis enfront dels 297 morts a l'Afganistan i els 144 a l'Iraq. Caldrà comprovar la consistència d'aquests eventuals efectes dels omega 3.

La importància de la dieta dels soldats no és una constatació recent. Napoleó deia que «un exèrcit marxa sobre el seu estómac» i va subvencionar el pastisser Appert (1749-1841) perquè posés a punt el que coneixem com a conserves (aliments esterilitzats per l'escalfor en un recipient hermèticament tancat), que permetien estabilitzar els aliments i abastir amb seguretat les tropes lluny de França.

La preocupació de l'emperador francès la tenen tots els exèrcits. N'és un bon exemple la V Conferencia Internacional de Nutrición de las Fuerzas Armadas, celebrada a Madrid el 1962, que van organitzar la Comissió Internacional de Nutrició de les Forces Armades, el Comitè Interdepartamental de Nutrició per a la Defensa Nacional dels Estats Units i l'Alt Estat Major espanyol, en la qual van participar representants de diversos països, de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació), de la Unicef (Fons Internacional de les Nacions Unides d'Ajuda a la Infància), especialistes en medicina i farmàcia militars i investigadors experts en nutrició. La participació d'Unicef no deixa de ser curiosa. En uns temps en què la investigació a l'Estat espanyol era ben migrada, les actes d'aquesta conferència reflecteixen que els organismes militars sempre s'han preocupat pels avenços científics que serveixen als seus objectius.

Llàstima que quan els joves anaven al servei militar obligatori no es coneguessin les eventuals virtuts dels omega 3; si no, les famílies que els enviaven menjar, per compensar les carències del ranxo, els haurien posat aliments que en portessin i la mili hauria estat més lleu i el seu rendiment, més alt. Per cert, la Unicef figura a la samarreta del Barça. A veure si resulta que per consell d'aquest organisme prenen omega 3 i per això anem tan bé!