Les línies vermelles

Doncs sí. Finalment serà demà. Els presidents Torra i Sánchez es veuran demà, i ho faran en unes circumstàncies molt diferents de les que van envoltar les trobades Mas-Rajoy o les trobades Puigdemont-Rajoy. Després de setmanes de gestos per les dues bandes (de gestos amables però també de gestos provocadors, de cara a les respectives galeries) demà començarem a saber alguna cosa més. La gran incògnita, coincideixen els analistes, els experts i els tertulians (que ja saben vostès que no sempre són la mateixa cosa), és saber on són els límits del president Sánchez. Acceptarà el president del govern espanyol una conversa on el dret a decidir es posi sobre la taula? Quin marge de maniobra té Sánchez? Amb una aritmètica parlamentària feble com la que té, quina capacitat té d’arribar a qualsevol acord? Quin marge li permetran, en definitiva, els seus? A mi em sembla molt interessant, tenir respostes a aquests interrogants. Però em sembla encara tant o més interessant saber quins marges té Torra. Què passarà quan Sánchez li digui a Torra que això del dret a decidir està molt bé escrit en un paper però que en realitat Espanya no és el Regne Unit? Sánchez pot posar sobre la taula diners, infraestructures, competències i el que calgui, però li deixarà clar a Torra que la línia vermella és un referèndum, el dret a decidir o qualsevol cosa que s’assembli a una república efectiva. Per això em pregunto quina serà després la línia vermella de Torra. L’aritmètica parlamentària interna del govern Torra (i sí, em refereixo a aquest conglomerat que conforma l’Esquerra que vol eixamplar la base, aquest JxCat que no sabem fins on vol arribar i aquest PDeCAT en construcció permanent), fins on el deixarà arribar? On és la línia vermella del govern Torra? I la del mateix Torra? Si Sánchez no pot acceptar un dret a decidir real, ni cap república que no sigui virtual, què no pot acceptar el govern Torra? Fins on està disposat a arribar un govern, el català, que ha fet bandera d’aquest “farem república!”? Fins on? Demà, doncs, començarem a tenir pistes de si estem fent república o peix al cove.