Vas tard, Pedro!

Com que aquesta setmana tota la premsa espanyola està entretinguda amb l’espectacle aquest de les primàries del PP (només superat per l’espectacle encara més espectacular del PDeCAT i les seves batalles fratricides), és més que probable que a tots plegats els/ens hagi passat desapercebuda la proposta que el president espanyol Pedro Sánchez va fer dimarts per resoldre allò que ells en diuen el conflicte català (que en realitat és el conflicte espanyol, però vaja). “No serà fàcil; resoldre la greu crisi a Catalunya exigirà determinació, sentit d’estat i generositat per part de totes les parts”, va dir dimarts Sánchez, que hi va afegir: “Aquesta crisi només es resoldrà votant.” Coi, si això ho hagués dit el registrador de la propietat Mariano Rajoy estaríem tots encantats aplaudint-lo, dient que ha vist la llum i no sé quantes coses més. La reflexió de Sánchez està molt bé: “La crisi només es resoldrà votant.” Té raó. Nosaltres ja ho anem fent. Vam votar el 21-D i ara ho tornarem a fer a les municipals. I sempre sumem. Però insisteixo, és un pas que Sánchez parli d’urnes, i no de presons com feia l’altre. La proposta de Sánchez és un pas (sí, ja ho sé, soc optimista de mena) però té unes quantes trampes. La primera, que el que ell proposa que votem és un nou Estatut. No va aclarir si una reforma de l’Estatut actual (si és que se’n pot dir Estatut després de la retallada del TC) o si un de nou. Però un Estatut. I això, amic Pedro, ja ho vàrem fer. I ens va anar com ens va anar. “La diferència amb els independentistes –va dir Sánchez– és que ells volen votar per anar-se’n, i jo vull que votem perquè es quedin.” És interessant –insisteixo– que Sánchez parli de votar i que aclareixi finalment quina és la seva brillant i innovadora proposta: un nou Estatut. Vas tard, Pedro! I si hem de votar un nou Estatut, primer digue’ns amb qui el penses pactar i, sobretot, què passarà si surt que no. Què passarà si la majoria vota no perquè no vol cap Estatut sinó que el que vol és marxar? I què passarà si en les pròximes municipals ens posem d’acord perquè siguin plebiscitàries i tornem a guanyar? No serà això, un altre referèndum? Vull dir, Pedro, que a nosaltres votar no ens fa cap por. Ho fem sovint, a Catalunya. I sempre guanyem. El problema no és votar, és que accepteu el resultat.