Indecència reial pel 17-A

Demà serà un dia d’emocions fortes i de dolor compartit. Barcelona, Cambrils, Ripoll i Alcanar són alguns dels topònims d’un atemptat esglaiador que tot just fa un any ens va deixar corglaçats. El feixisme de coartada islamista va reclutar uns joves per colpejar Catalunya i la bogeria fanàtica no va distingir ni sexe, ni edat, ni religió, ni nacionalitat. Demà hauria de ser un dia de recolliment i reflexió nacional, i d’homenatge a les víctimes fent costat a les famílies. Per això la presència imposada d’un personatge com el rei Felip VI a Barcelona en els actes del 17-A és d’una hipocresia immoral. No té a veure amb una qüestió política partidista com els monàrquics ho intenten tergiversar. Felip VI és hereu de la política de mercadeig d’armes del seu pare i antecessor en el tron. I de les fosques vinculacions amb dictadures fonamentalistes que lideren la vulneració de drets humans i són germen del terrorisme fanàtic que ens va colpejar. Un cap d’estat que ha heretat el terrible càrrec de cap dels torturadors –en encertades paraules d’Arnaldo Otegi– que va denunciar el director del diari Egunkaria, Martxelo Otamendi, i altres detinguts. Un hooligan de la violència policial contra milers de ciutadans pacífics i indefensos com va quedar palès el 3-O. L’avalador dels qui han empresonat el màxim responsable policial que va desarticular l’escamot terrorista, el conseller Forn, i que volen fer el mateix amb el major Trapero. El màxim responsable d’uns aparells d’estat relacionats amb l’imam que va liderar l’atemptat. La monarquia espanyola no passa del molt deficient en la puntuació mitjana de valoració dels catalans. Però el problema real i reial són els seus fonaments amorals. Simplement, suposa un atac al pudor més bàsic situar apologetes de la violència al costat de les víctimes i dels ciutadans decents que viuran el dia de demà corpresos pensin el que pensin. I sobta que una declarada pacifista com l’alcaldessa Ada Colau no ho hagi tingut en compte.