La política de l’aparença

Des de fa alguns dies, els principals partits espanyols viuen instal·lats en una guerra sobre tesis doctorals, màsters i currículums que ha arribat als límits del paroxisme. La tesi doctoral de Pedro Sánchez, el currículum variable d’Albert Rivera, el màster exprés de Pablo Casado, el postgrau inexistent de Carina Mejías i alguns episodis que ja han generat víctimes entre els polítics de primera fila (com ara la ministra de Sanitat o la presidenta de la Comunitat de Madrid), s’han situat en el centre del debat polític, amb imatges i episodis grotescos, com ara la dels periodistes fent cua a la biblioteca Camilo José Cela per poder consultar la tesi del president del govern espanyol o la d’alguns programes de televisió capficats a analitzar aquell document paràgraf a paràgraf, òbviament, amb la idea de trobar-hi alguna paraula plagiada o, fins i tot, d’avaluar el tribunal. L’espectacle és penós i dona la perfecta mesura del circ en què s’ha convertit la política espanyola. El falsejament del currículum, cal dir-ho d’entrada, denota una picaresca ben característica de la vida política del regne, on la trampa, la mentida i la corrupció són mals endèmics. El problema, però, no és només aquest, sinó també l’ego incontrolable d’alguns polítics, que mesuren les seves possibilitats d’atracció a partir de les línies del seu currículum i no pas per la capacitat de fer propostes valentes o servir a la ciutadania. La pura aparença s’ha convertit en l’essència, en paraules de Paul Sartre. Altrament, els casos que s’han donat a conèixer posen de manifest el desig irrefrenable de viure instal·lats en la ficció, un tret ben característic de la història espanyola. Perquè, en realitat, els polítics com Albert Rivera o Pablo Casado, que estan obsedits a engruixir el seu currículum o a aparèixer al costat de tot allò que simbolitzi el poder, serien els equivalents d’aquells nobles de l’època moderna que maldaven per aconseguir títols nobiliaris o reconeixements a qualsevol preu. Els uns i els altres prefereixen viure en l’aparença.