Obvietats

En les tensions generades per xoc de les forces globalitzadores de l’economia amb les lògiques polítiques de l’estat nació, les migracions s’han convertit en l’instrument perfecte per al conreu de les psicopatologies socials i en una trista oportunitat perquè la dreta i la ultradreta atiïn les baixes passions i escampin la por, que és la seva arma més poderosa. La mirada digital, que arriba arreu i a gran velocitat, sovint juga insensatament amb l’odi i la violència i sovint ens mostra una realitat superficial, frívola, curta de vista i de memòria. Sense context i sense conceptes, o amb quatre conceptes primaris i maliciosos. Immigrants saltant la tanca o creuant el mars convertits en una allau, en un tsunami, en una amenaça temible. On queda el coneixement, la història, els aprenentatges acumulats? Entre finals del segle XIX i primers del XX, 36 milions d’europeus van travessar els oceans cap als Estats Units, el Canadà, els països d’Amèrica del Sud o Austràlia. Dos milions i mig d’espanyols van anar a fer les amèriques. Als anys seixanta, dos milions d’espanyols, majoritàriament analfabets i sense contracte de treball, van pujar cap a l’Europa pròspera, i ara mateix, quasi 2,5 milions d’afortunats posseïdors de DNI estan registrats als consolats estrangers. L’any 1930, al Magrib, hi vivien uns tres-cents mil espanyols i un 1,3% dels habitants del Marroc, quan es va independitzar l’any 1956, eren originaris de l’Estat espanyol. Fins l’any 1991 els marroquins podien entrar i sortir lliurement com a temporers, i va ser segurament l’exigència de visat el que va provocar les primeres pasteres i la necessitat d’instal·lar-se a la Península. Cal recordar que són migracions que s’expliquen sobretot per la pobresa i la recerca d’oportunitats? Que sempre és l’economia i les lògiques del capitalisme el que expulsa i atrau d’un espai geogràfic a l’altre i que situar-hi concertines entremig és de miserables? Quan es vincula la immigració a la degradació del mercat de treball, no es pensa en el control dels explotadors i no dels explotats? O en les legislacions que ho propicien? Algun dia haurem de reconèixer que l’occident civilitzat ha estat particularment cruel amb els africans. Quan les plantacions americanes requerien mà d’obra, van traslladar-hi deu milions d’esclaus, i ara que Europa envelleix i reclama mans joves, els sotmet a mil i una humiliacions. Algun dia els italians i la seva llarga història de migracions hauran d’entendre que el comportament del seu govern amb els refugiats produeix una indignació similar a la que provoca veure com la població d’Israel i la seva llarga història de persecucions dona suport a la brutal repressió del poble palestí. Que som criatures de memòria i mirada curtes esdevé una obvietat tràgica, cada vegada que, en aquest país que l’any 39 va veure i viure un èxode espantós cap a França, es rebutja i criminalitza els que busquen refugi.