Llana i llanuts a Ripoll

Dilluns passat es va celebrar a Ripoll la Fira Catalana de l’Ovella, amb una mostra de bestiar oví de raça ripollesa i premis al millor marrà i a les millors ovelles, que deuen ser aquelles que guarden silenci i no toquen el voraviu de ningú. La fira ve a ser un complement de la gran Festa Nacional de la Llana que se celebra cada estiu a la plaça de l’Ajuntament. Hi entra un gran ramat d’ovelles llanudes que se sotmeten a la tosa amb tisora. Si tu, lector, també tens la sensació de dur-ne, de llana al clatell, és millor que et mantinguis a una certa distància i que els esquiladors es cansin amb les pobres bèsties... Perquè de raons per sentir-te un llanut no te’n falten, oi? T’han excitat i excitat amb el “tenim pressa” i l’autodeterminació, i ara resulta que, de pressa, cap, i que l’autodeterminació ja la negociarem, sí, bwana... I mentrestant, què? Doncs res, a seguir aguantant dirigents triats per quota de partit i no pas per la seva preparació. Com deia Santiago Espot en un article també d’aquest estiu, “si fem cas del que sentim per part dels representants polítics, tots ells es desviuen pels problemes d’autònoms, botiguers, pimes o microempreses  i afirmen saber com solucionar-los”. En el mateix article es demana “quants s’han guanyat la vida a partir d’alguna cosa que hagin creat de zero” i repassa els currículums dels diputats. Què li surt? Doncs que “n’hi ha fins i tot una colla que no han tingut mai una activitat professional coneguda”. Espot es lamenta que els tres únics que presenten perfil d’emprenedor siguin de partits unionistes. Ep, ep, alto les seques... Jordi Munell, diputat ripollès i alcalde a més de físic i docent, se l’ha jugada amb unes quantes aventures empresarials. I l’exdiputat i antic delegat de govern Eudald Casadesús és un altre físic que tampoc no ha tingut problemes per reincorporar-se a la seva professió. És clar que per compensar tenim altres casos ripollesos, molt recents, que són espectaculars, una meravella lul·liana, cosa de no dir... Però val més que tornem a Santiago Espot: “(...) Es veu que només es poden dedicar a la cosa pública aquells que, o bé poden gaudir d’una excedència, o bé els que decideixen fer de l’escó la seva professió...”. Segur, lector, que d’aquestes últimes perles te’n trobaràs alguna a la pròxima Festa de la Llana. Esquilant llanuts silenciosos com tu, és clar, no pas entre el ramat...