Així no

No hi ha cap dubte que, des de l’octubre de l’any passat, la situació política de Catalunya és molt complicada i molt difícil de gestionar. Es va aplicar l’article 155, que, en la pràctica, ha suposat el desmantellament de la poca autonomia que teníem. Ha suposat la presó o l’exili dels nostres líders socials i polítics. Es van fer unes eleccions autonòmiques que, contra pronòstic i contra les previsions fetes pel govern del PP, Ciutadans i el PSOE, l’independentisme va tornar a guanyar. El jutge Llarena va suspendre de manera fraudulenta els diputats empresonats i a l’exili. Quim Torra va arribar a la presidència de la Generalitat, després de tres intents fallits (Puigdemont, Sànchez i Turull). Hi ha un pacte de govern entre JxCat i el que queda de Convergència i ERC. Tothom sap que les relacions entre Esquerra i el món convergent, ara més aviat Puigdemontista, mai han estat bones. Però malgrat tot intenten governar junts, aprovar lleis junts, mantenir uns objectius independentistes i intentar no trair la voluntat de la majoria del poble català expressada a les urnes.

El dimarts dia 9 d’octubre es va produir una greu situació. El ple del Parlament va aprovar la no-suspensió dels diputats empresonats o exiliats i, a la vegada, en un segon punt, es va aprovar la possibilitat que poguessin designar uns diputats per votar en nom seu i així no perdre la majoria parlamentària. JxCat no va voler designar, sinó delegar. ERC sí que va designar.

El que passa és que amb la decisió de JxCat, que no va ser aprovada per la mesa del Parlament, es va perdre la majoria parlamentària. Segurament, les dues posicions són defensables, no vull entrar-hi. Encara que una té conseqüències molt greus.

El que sí que penso que no és tolerable ni verídic, i a més no fa cap bé a l’independentisme, l’opinió, els escrits i les manifestacions que només culpen una part. L’article d’Agustí Colomines a El Punt Avui el dia 12 d’octubre és un exemple claríssim de la manca d’objectivitat de la seva total parcialitat. Carrega contra Torrent i contra Esquerra dient que ha trencat el pacte. I que volen carregar-se Puigdemont i JxCat. “És una vergonya el que ha fet Esquerra”, diu. També diu: “El sectarisme mata.” Molt ben dit, Colomines, és l’única cosa objectiva que escrius en l’article esmentat. Hem de recordar que Agustí Colomines era el president de la Fundació CatDem de Convergència. No cal dir res més. En la mateixa línia de manca d’objectivitat s’ha expressat l’omnipresent Pilar Rahola a TV3. És molt greu que, en la televisió pública, s’opini de manera tan partidista i vergonyosa. No oblidem que Pilar Rahola va ser diputada a Madrid per ERC, va deixar el partit per fundar-ne un altre, però no va deixar l’escó. Com se’n diu d’això? Que cadascú opini. De fet, no hi ha ningú tan anti-Esquerra Republicana ni tan sectari com els antics militants d’Esquerra. Per desgràcia, en tenim alguns molt a prop.