Res a fer

Tenia molt interès a repassar ahir les portades dels diaris espanyols per veure com havien interpretat la cimera que els governs català i espanyol van fer divendres a Barcelona aprofitant la genial idea que algú va tenir de celebrar un Consell de Ministres a la capital catalana. Saben quina era la imatge a pràcticament totes les portades? La d’enfrontaments entre encapuchados (faig servir el seu llenguatge) i els Mossos. A El País, a La Razón, a l’Abc, al Diario de Sevilla, al Diario de Cádiz, a La Nueva España, a El Comercio, al Levante, a El Diario Montañés, al Diario de Burgos, a El Periódico de Extremadura, a l’Hoy, al Faro de Vigo, a La Voz de Galícia, a La Rioja, a La Verdad de Múrcia, i a molts altres, la foto de portada era la de Mossos carregant contra manifestants. I amb títols o subtítols apocalíptics: Batalla campal, Colapso, Los radicales toman la calle, Decenas de heridos... i així anar fent. O el que és el mateix: passi el que passi a Catalunya, ells n’explicaran la realitat que volen. Per més que ens hi esforcem (i que suposadament s’hi esforci Sánchez), no hi ha res a fer. L’editorial de La Razón d’ahir els ho deia ben clar, als del PSOE: “No es con gestos inútiles, que se puede llegar a un acuerdo con el radicalismo catalán”, i explicaven que ahir, als carrers de Catalunya, “los ciudadanos fueron rehenes de los extremistas”. I El País, el diari progressista de tota la vida (ha, ha, ha!), sentenciava: “Falta todavía un pronunciamiento claro sobre la renuncia a la bilateralidad y una condena expresa de la violencia” (coi, jo me n’he fet un tip, de sentir condemnes a la violència, no?). I saben com interpretava aquest diari que els dos governs hagin signat un comunicat conjunt? “El principal problema de haver firmado este comunicado –un comunicat que no deia res, llegeixin-se’l– es que la iniciativa para clarificar su mensaje está en las manos de los independentistas.” Em sembla que no val la pena que continuï. I no només perquè no em queda espai. Sinó perquè, vist com s’ha interpretat a Espanya la visita de Sánchez, tots tenim clar quin és el marge de maniobra que hi ha per debatre res. Ni un. Res a fer, senyors meus. No hi ha res a fer. Malauradament.