El racisme i el discurs per combatre'l

Acomençaments d'aquest any, el Ministeri de Treball i Immigració va publicar un estudi sobre l'evolució del racisme i la xenofòbia, en el qual s'expressava que la creixent presència d'immigrants en els darrers anys, junt amb la crisi econòmica que estem patint, estaven dibuixant un ascens social de rebuig a la immigració, que arribava a un 37% de les persones enquestades, per sobre d'un 33% que la toleren i un 20% d'ambivalents davant d'aquesta realitat. Cal destacar que el perfil del col·lectiu que rebutja la immigració es caracteritza pel seu desig d'evitar la convivència amb immigrants i per compartir una imatge negativa d'aquests que els vincula, per exemple, amb la sostracció d'oportunitats laborals als espanyols.

Per emmarcar tot debat sobre aquestes qüestions, el primer que cal és evitar vincular de forma exclusiva el racisme i la xenofòbia amb la immigració, ja que les actituds de discriminació o de violència que se'n deriven poden afectar també ciutadans espanyols, però que pertanyen a poblacions diferents a la majoritària, com pot ser la comunitat gitana, o també ciutadans autòctons però amb la pell de color negre.

En segon lloc, cal recordar que la qüestió clau en la lluita contra el racisme i la xenofòbia és el combat contra els valors negatius que l'autor de les actituds xenòfobes creu descobrir en el col·lectiu al qual pertany la víctima; els agents socials i públics haurien de tenir molta cura dels missatges que es poden transmetre de la immigració, particularment quan no es corresponen a la realitat, com de forma particular succeeix amb el mercat laboral, on la crisi econòmica i la desocupació subsegüent ha colpejat de forma molt més elevada la població immigrada que l'autòctona.

Iniciava aquest article amb unes estadístiques de caràcter negatiu, i voldria acabar-lo contraposant-les amb unes altres que poden il·luminar el futur: aquesta mateixa setmana l'Institut de la Joventut ha publicat un informe sobre la seva percepció de la immigració, on es posa de manifest que al nostre jovent no l'importaria conviure en el seu veïnat o en el seu bloc amb estrangers (77%), així com tampoc no mostren inconvenients en relació amb la presència d'immigrants en les seves relacions laborals (86%); es més, al voltant de set de cada deu joves (69%) van declarar tenir entre el seu grup d'amistats alguna persona migrant, especialment de nacionalitat marroquina, colombiana, equatoriana i argentina.

En conclusió, l'aplicació de la legislació nacional i internacional a la qual Espanya està vinculada en la prohibició contra tot tipus d'actitud racista o xenòfoba, el coneixement de la realitat social i també de l'altre, són els millors instruments per lluitar contra aquesta xacra.