A la tres
Ens entretenen?
No seré jo qui digui que les reunions que l’executiu català i espanyol tenen aquests dies no serveixen de res. Però no em trec de sobre la sensació que ens entretenen. Ahir, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, es va reunir a la seu del Departament d’Economia (que és aquell departament on si et manifestes al davant t’acusen de rebel·lió) amb el seu homòleg català, Pere Aragonès, i amb la portaveu del govern, Elsa Artadi. Diuen que la trobada es va fer “en un clima constructiu” i que van “avançar en la negociació de la composició” de la taula de diàleg polític de partits que, diuen, s’han posat d’acord a tirar endavant. I jo em pregunto: tan complicat és tirar endavant una taula de diàleg, que després d’unes quantes reunions com la d’ahir encara està tot encallat? El govern català reclama que, en aquesta taula de diàleg, s’hi discuteixi sobre el dret a l’autodeterminació i que hi siguin presents també els partits d’àmbit estatal. El gobierno, en canvi, diu que això del dret a l’autodeterminació s’ha de deixar de banda i que a la taula de conversa –perquè a hores d’ara és de conversa però no pas de negociació– hi han de ser exclusivament partits catalans. Ens entretenen. Perquè per taules de conversa exclusivament catalanes ja tenim el Parlament i les comissions que aquesta institució vulgui crear i, és clar, la cimera de partits que el president Torra ja va convocar al novembre (i a la qual ni Ciutadans ni el PP van assistir) i que tornarà a convocar en breu. Si Pedro Sánchez volgués resoldre de veritat la situació, la taula (amb el PP, el PSOE i algun mediador) ja estaria en marxa. A mi em sembla que no només, a aquesta negociació, Sánchez hi arriba forçat (perquè vol fer temps per veure si li aproven el pressupost), sinó que, a més a més, no la vol. I, si la vol, no té prou força (ni a casa seva ni a l’arc parlamentari espanyol) per tirar-la endavant. Tant de bo m’equivoqui, però a les portes d’un judici (que ha fet que el mateix Sánchez hagi dit que no pot fer cap proposta seriosa fins a les sentència) a mi em sembla que ens entretenen. No sé si uns o tots.