Keep calm
La lliçó de la metròpoli
Si llegeixen l’article desè de la primera Constitució espanyola, la del 1812, comprovaran que es defineix amb detall el territori espanyol “amb les seves possessions i illes adjacents”, entre les quals s’inclou, en l’Amèrica meridional, Veneçuela. Quan la Constitució es va aplicar efectivament, durant l’anomenat Trienni Liberal (1820-1823), Veneçuela ja era a les portes de la independència; però això no importava gaire al legislador espanyol perquè, de fet, Espanya va trigar 58 anys a mantenir relacions diplomàtiques normals amb les seves excolònies d’ultramar; una prova evident de la dificultat per assumir la nova realitat i l’estatus d’expotència.
En tot cas, si ens atenem a les declaracions d’aquests darrers dies, hom diria que Veneçuela continua sent una possessió espanyola més. No n’he trobat referències a la constitució actual, però l’apel·lació del govern de Pedro Sánchez a la “responsabilitat d’Espanya com a membre de la comunitat iberoamericana” té un clar regust de tic colonial. El problema, tal com ha recordat l’ambaixador veneçolà davant les Nacions Unides, és que Espanya hauria de “cuidar-se dels problemes que té a casa seva abans de fer-ho dels dels altres”. La dreta espanyola, la mateixa que qualifica constantment la votació de l’1 d’octubre com a “cop d’estat”, s’ha tret de la màniga un nou concepte polític i ha definit el que ha fet Juan Guaidó com una “autoproclamació”; mentre que el govern del PSOE, que segueix amb complaença el discurs de la dreta, ha declarat que “Guaidó és la persona (...) que ha de liderar la transició a les eleccions lliures”. Ja ho veuen, l’Estat espanyol donant lliçons de democràcia. En tot cas, en allò que podem donar-los la raó és a l’hora de definir el règim de Nicolás Maduro com a autoritari; entre altres raons, perquè empresona sistemàticament els seus adversaris polítics a partir d’acusacions falses. Però en això, molt probablement, ha après la lliçó de l’antiga metròpoli.