Valentia i coratge

A hores d’ara és prou conegut, o prou intuïble, que, a l’expresident Mariano Rajoy, se’l van cruspir els seus. Que aquell famós octubre del 2017 el rei, les Cospedals i els Aznars de torn li van guanyar la partida. No hi va haver cap negociació amb Catalunya i ara José María Aznar es diu Pablo Casado. L’acabarem enyorant, ironitzava la consellera Ester Capella aquesta setmana referint-se a Rajoy. No ho crec. Però és evident que Casado no és Rajoy. Casado és Aznar. M’hi ha fet pensar en tot plegat la situació que viu aquests dies Pedro Sánchez. Perquè som a les portes de saber si els Guerra, els González (i pensar que t’havíem admirat, Felipe!) i els Borrells de torn li guanyaran també la partida. “Al PSOE, li demano valentia i coratge”, diu avui el president Torra en una entrevista en aquest diari. Per demanar que no quedi, president. Però em fa l’efecte que Sánchez acabarà sent, si no un Guerra o un Borrell, un Zapatero. El de l’“Apoyaré el Estatut que...” Res. Façana. És bo saber el que explica Torra en l’entrevista: “Mai ens han presentat cap document de res; mai han concretat res; mai han fet cap proposta...”, diu referint-se al govern del PSOE. Sánchez, doncs, guanyava temps. Amb l’esperança, suposo, que el problema és resolgués sol. Esperant que amb el talante (el maleït talante) ja n’hi hagués prou. El mateix error de sempre. El que han comès tots, i que és el de pensar-se que, acabat Mas, el problema es resoldria. O que el resoldria el 155. O el 21-D. O exiliar Puigdemont. O empresonar tothom i fer un macrojudici de l’1-O. A mi em sembla que tot plegat el que fa és justament demostrar el contrari. Que el conflicte hi és i que no es resoldrà sol. I que a banda de talante, estimat Pedro, farà falta alguna cosa més. Valentia i coratge (personal però sobretot polític, és clar) i alguna proposta, concreta, sobre la taula. I acceptar que es pot parlar (parlar, només parlar!) de tot. A mi em fa l’efecte que som a la recta final (en una altra recta final, com sempre) i que aviat sabrem si Sánchez serà el president que encarrilarà la solució al conflicte més gran de la història recent d’Espanya i de Catalunya o si serà, simplement, un president més de la llista de presidents del govern espanyol. Un més.