Se l’han cruspit, finalment

Es veu que a Espanya han convocat eleccions. El zombi, traïdor, ridícul, mentider, irresponsable, incapaç, egòlatra i incompetent de Pedro Sánchez (els adjectius no són meus, són de Pablo Casado) ahir va convocar eleccions. Ha guanyat l’A por él de dissabte passat a la Plaza Colón i el dia 28 d’abril a Espanya faran eleccions. Sánchez no ha aguantat la pressió dels seus. I per més raó que tingui (em costa, no donar-li la raó quan diu que la seva oposició “està allunyada dels paràmetres del sentit comú” i que practica “el filibusterisme parlamentari”), s’ha decidit finalment a posar les urnes. L’oposició de Sánchez no ha tingut amb ell, és cert, la mateixa lleialtat que ell va tenir amb el PP quan era a l’oposició. I no és cap joc de paraules. Perquè Sánchez, es bo no oblidar-ho quan elogiem les seves formes, és aquell que quan era a l’oposició va votar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Sánchez ha convocat eleccions (precampanya i campanya electoral en ple judici de l’1-O, anem-nos-hi preparant) i, al mateix temps, ahir va fer el seu primer espot electoral. Més de mitja hora de llista de suposats triomfs (el llistín telefònic, que dèiem els periodistes quan ho feia Pujol) i una llista també de retrets a l’oposició. Tot el que s’ha pogut fer en aquests darrers nou mesos (gràcies a ell, és clar) i tot el que no s’ha pogut fer (per culpa, és clar, de l’oposició). Després de nou mesos de govern –tot un embaràs–, Sánchez bé es mereixia poder inaugurar ahir la campanya fent el primer espot electoral (ni que fos de trenta-cinc minuts). Ho vendrà com vulgui, però, no ens enganyem, la seva convocatòria electoral és la història d’un fracàs. No ha aguantat. Van dir en veu alta la paraula relator i l’endemà se’l cruspien. I preparem-nos ara per a 71 dies –que són els que falten per anar a votar– de baralla acarnissada en què, com sempre, Catalunya serà a l’epicentre. Encara més a l’epicentre. Vaja quina novetat! A Espanya, doncs, estaran distrets. Ara la campanya ja és oficial. I si vostès es pregunten què ens convé més, vistes les circumstàncies, no hi perdin gaire temps. Governi qui governi, Espanya és Espanya.