L’adeu d’Inés Arrimadas

Diumenge passat, Inés Arrimadas va viatjar fins a Waterloo, on viu exiliat Carles Puigdemont. El president de la Generalitat va arreglar la Casa de la República i va deixar la porta oberta per convidar-la a parlar. Però la dirigent de Ciutadans va rebutjar l’oferiment; i fins i tot va evitar el contacte visual amb l’edifici, talment com si s’estigués produint un eclipsi solar. El diàleg és l’essència de la democràcia, però Arrimadas es va vantar que no parlen “amb fugitius de la justícia” i va retreure al govern del PSOE que ho fes. De fet, ni volen parlar ni deixen que els altres ho facin. La darrera persona que va traspassar aquella porta, l’eurodiputada Carolina Punset, va acabar expulsada del partit. En comptes d’optar per la valentia, la líder de Ciutadans es va mofar d’una persona exiliada; i, amb el micròfon a la mà, es va dedicar a torturar els pobres veïns, alguns dels quals van trucar a la policia i es van queixar del soroll dels generadors. En el seu míting, va parlar de colpistes, de xiringuitos i de “la majoria social dels catalans”. Mentre intervenia, els quatre seguidors que l’acompanyaven es van situar al darrere d’una pancarta en la qual es llegia: “La República no existeix, Puigdemont!”; un aclariment que es va convertir en monòleg. De fet, Arrimadas no va anar a Waterloo a presentar batalla, sinó a lluitar contra el seu instint irreprimible de fer el ridícul. La dirigent de Ciutadans se supera dia rere dia: va exhibir un exemplar per estrenar del Quixot a una consellera experta en Cervantes, va convertir el saló de passos perduts en la passarel·la Cibeles, es va passejar pel poble natal de Puigdemont més buit que el desert del Kalahari i ara recorre 1.500 quilòmetres per fer una performance electoral de 9 minuts que ha costat 15.000 euros. La dirigent de Ciutadans i la seva troupe van haver de fugir cames ajudeu-me perquè (oh, sorpresa!) no havien demanat permís a les autoritats i s’hi va presentar la policia. Aquesta setmana ha anunciat que canviarà Barcelona per Madrid. La trobarem a faltar.