El judici de les mentides

Aquests últims dies, el Tribunal Suprem ha estat un seguit de mentides, mitges veritats i un “No lo sé”, “No me consta”. Quan Rajoy, Soraya o Zoido responien “No lo sé” o que no era competència seva, segur que no sabien res? És impossible que, davant de fets que ells consideren tan greus com a “cop d’estat” o “rebel·lió”, no sabessin res. I, si això fos cert, voldria dir que són uns perfectes incompetents. Segurament són incompetents i a més mentiders.

Després, van declarar tres personatges –Nieto, Millo i De los Cobos– que seran recordats per la història d’aquest país com els Grans Mentiders, els Grans Falsejadors de la Veritat, els Grans Calumniadors i els Grans Manipuladors. Tots tres, de manera descarada i sense que els caigués la cara de vergonya, varen dir, sota jurament, mentides com aquestes: el dia 1-O no hi va haver càrregues policials; la policia va actuar en tot moment de forma proporcional, exemplar i exquisida; la violència la varen provocar els que obstaculitzaven que la policia complís el deure de privar el referèndum; les concentracions davant dels col·legis electorals eren, molt sovint, violentes i agressives; diferents grups de CDR actuaven violentament davant els escorcolls policials; la protesta del dia 20 de setembre davant la conselleria d’Economia va ser violenta i tumultuària; el dia 20 la policia va haver de refugiar-se dins la conselleria assetjada pels manifestants; la policia tenia mandat judicial per intervenir a la seu de la CUP; durant aquells mesos de setembre i octubre hi havia a Catalunya un clima de violència generalitzada; els Mossos no varen fer absolutament res per impedir la celebració del referèndum i per això hi va haver d’ intervenir la Policía Nacional i la Guàrdia Civil.

Podríem seguir i seguir, però, el que és clar és que totes aquestes afirmacions són falses. No responen a la realitat. Són relats inventats expressament per poder acusar els nostres polítics de rebel·lió i sedició i així poder-los mantenir empresonats. És greu, molt greu, el que afirmen aquests testimonis, però encara és més greu que els fiscals comprin tot aquest relat. I encara és més greu que l’instructor Llanera es basi en aquest relat, que és fals, per bastir tot un judici a l’independentisme. Els fiscals i el mateix Tribunal saben que no existeix ni rebel·lió ni sedició. Però els acusats continuen a la presó. Molts d’aquests testimonis i alguns del ministeri fiscal haurien d’estar en el banc dels acusats per haver mentit i manipulat. Millo, després de dir tantes mentides davant el tribunal, mai més podràs mirar a la cara de cap gironí, de cap català ni de cap demòcrata.