Keep calm
La fotografia de la tragèdia
Ens trobem a la recta final d’una campanya electoral en què, com és habitual, resulta més fàcil recordar alguna pujada de to o un insult a l’adversari que no pas una proposta mínimament interessant o efectiva. La crispació ha estat la tònica dominant, i ha tingut Catalunya com a principal combustible. El PP, Ciutadans i Vox competeixen aferrissadament per demostrar qui és més contundent o més ferm en la repressió de l’independentisme, i el PSOE del 155 es mostra incapaç de sortir del racó del quadrilàter en què fa temps que viu atrinxerat. El problema de tot plegat és que no es tracta només d’una inèrcia electoral, susceptible de desaparèixer quan els candidats ocupin els seus escons, sinó d’una dinàmica estructural, en què des de fa anys viu instal·lada la política espanyola. Una mostra d’aquesta crispació la vam tenir dilluns, durant el primer debat televisiu. En un moment de la seva intervenció, el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, va exhibir una fotografia emmarcada de la trobada institucional que van mantenir els presidents català i espanyol el 20 de desembre passat, i va remarcar que “el senyor Sánchez és capaç d’asseure’s amb el senyor Torra i de fer-se la foto de 21 condicions de la vergonya”. En qualsevol país normal, la imatge d’una trobada entre dos presidents escollits pels seus respectius parlaments seria exhibida com un valor, però a Espanya el diàleg és una mostra de feblesa i allò que preval és el desig irrefrenable de destruir l’adversari. Abans, els dimonis eren els qui negociaven d’amagat amb els encaputxats d’ETA. Ara, els criminals són els qui parlen amb un president democràtic en una trobada pública, val a dir que sense cap resultat tangible. Han canviat els actors, però el problema és el mateix. Fa temps que la democràcia espanyola es troba en fallida, atrinxerada en l’únic objectiu de mantenir la integritat territorial. I, en aquest escenari, una senzilla foto es converteix en una mostra més de la tragèdia.