L’adeu de José Enrique Millo

Fa alguns dies, Enric Millo va anunciar, a través del seu compte de Twitter, que havia estat nomenat secretari general d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia. L’aterratge a la nova destinació no ha estat precisament plàcid. La diputada del PSOE Ángeles Férriz es va mostrar consternada per la notícia i va dir que la darrera cosa que els faltava veure és que “per portar les relacions internacionals de la comunitat es col·loqués un senyor que ni és d’Andalusia ni té cap vincle amb Andalusia ni coneix Andalusia”, una afirmació que, dita en paraules d’un polític espanyol, no és ni xenòfoba ni supremacista. Tant el PSOE com Vox també van acusar-lo de no fer contrició del seu passat “catalanista” i d’haver estat excessivament tou en la gestió de l’1 d’octubre. L’expresidenta Susana Díaz hi va afegir que era inaudit que la veu d’Andalusia fos un polític que havia estat dirigent de CiU en l’època de Jordi Pujol i que va ser el “responsable” del dia “més vergonyós” d’aquest país, com va ser el del “semireferèndum de les urnes de plàstic”; una valoració que va coincidir amb la de la portaveu de Vox, que va acusar Millo de “permetre un referèndum d’autodeterminació”. Així que ja ho veuen. Des d’aquí ens pensàvem que l’exdelegat del govern, ampolla de Fairy o porra en mà, havia fet neteja i penitència del seu passat convergent, i fins i tot sospitàvem que la seva actuació a la sala del Suprem havia estat un mèrit suficient per guanyar-se el cel o una ambaixada al Vaticà. Però resulta que no ha servit ni tan sols per aterrar amb placidesa en un país tan acollidor com Andalusia. En tot cas, no cal que ens preocupem. Les paraules se les enduu el vent i allò més rellevant és que Millo podrà prosseguir una llarga i fructífera trajectòria política que va començar fa més de 28 anys i que ha estat marcada per un instint il·limitat de supervivència i una capacitat camaleònica que l’han portat de CiU al PP, de Catalunya a Andalusia, de delegat de Treball a secretari d’Acció Exterior i de dir-se Enric a José Enrique.