La torna

Abans, quan els flequers et venien un pa de quilo, el pesaven i, si no el feia, te n'hi afegien un tros que, a vegades, fins i tot era de coca ensucrada, una delícia. D'aquest afegitó se'n deia la torna. Algun lector recordarà els meus comentaris sobre sengles viatges en veler dels estius de 2007 i 2009. Per necessitat de la programació cada vegada vam anar-los a començar lluny de casa. El primer any a Gènova i el segon, a l'Alguer. A alguns participants ens van quedar les ganes de completar el periple mediterrani des de Barcelona i vet aquí que, fa pocs dies, en ocasió de la Garibaldi Tall Ships Regatta 2010 en la qual ha pres part la goleta Far Barcelona entre Gènova i Trapani (Sicília), el seu patró ens va temptar per embarcar-hi, aprofitant l'anada de buit fins a l'antiga república competidora de Catalunya, i cobrir el tram que teníem pendent. En termes de singladura era una mica la nostra torna. L'època no era pas la millor per travessar el golf de Lleó, però nosaltres, innocents, vam caure en la temptació. De Barcelona a Blanes ja ens va acompanyar un bon llevant que ens venia de través. Després, passat el cap de Creus, el protagonista fou el mestral. L'empenta del vent francès era considerable i els mariners entesos la van quantificar de força set. Vam estar un parell de dies sacsejats a base de bé. Era difícil córrer per coberta i ja no dic menjar a taula. Fins i tot alguns estris habitualment dipositats al damunt van volar en un dels moviments d'escora del vaixell. A la cuina també queia tot. L'historiador Mario Zucchitello, que intentava dormir ben agafat en una de les lliteres oposades a la meva, em va cridar que, en una de les batzegades, havia quedat amanit. Li havien anat a parar a sobre les setrilleres. El temporal només va afluixar a l'altura de Toló. I llavors sí que va ser un plaer navegar fins a Gènova. Però la torna havia resultat dura de rosegar…