Despertadors de Farners

En aquesta vida tothom es desperta als matins com vol o com pot. Tenim aquell a qui li ho ha de dir la veu tremolosa i trista d’un campanar i també el qui es lleva amb les guitzes de la parella. Alguns reconeixen la sintonia del programa radiofònic matinal i altres, la primera cadena del lavabo dels veïns. Aquest sent un gall. Aquell, la crida del muetzí. Els més afortunats, no cal dir-ho, som els prostàtics, activats com estem per una crida interior que ens deixa triar entre començar la jornada a les quatre, a les cinc, a les sis o a les set del matí. Des de fa dos anys, però, a Santa Coloma la casuística s’ha enriquit gràcies al grup de whatsapp del Refectori de Farners, una mena d’agrupació oberta a tota la ciutadania. El Refectori, dius? Sí, mira, tu els passes el número de mòbil i ja n’ets membre. Demà ja rebràs les convocatòries per assistir als sopars temàtics mensuals. Que aquest mes la cosa va de la mongeta? Doncs soparàs mongeta, escoltaràs mongeta i veuràs mongeta. No hi faltarà el pintor que te n’ha fet un quadre, l’aprenent de poeta que llegeix quatre rimes o el cantant afeccionat posant-hi melodia. Ves a saber si avui algú ha fet recerques a internet i te les llegeix. O potser n’hi ha un que mena un hort, o una aula de botànica, o una botiga de comestibles... El que no hi faltarà seran un parell d’especialistes i un cuiner entusiasta. Tan senzill com això, tan pràctic com això. Ningú no hi és comptat, en aquesta taula d’en Bernat, perquè no és cap penya tancada, tampoc un club de sibarites, ni un cenacle acadèmic. Són els veïns farnesencs, que es troben (qui sap si per primera vegada) al llarg d’una taula col·lectiva, sopen, s’instrueixen una mica, és diuen a reveure abans d’anar a dormir. I ja està? No, home! A les vuit de l’endemà, amb la puntualitat de la vaca suïssa (creu-t’ho, que es desperten amb rellotges!) un colomenc jubilat, conegut i reconegut a Girona per la seva feinada com a crític d’art responsable d’exposicions a la Casa de Cultura, et tornarà a despertar amb un senyal al mòbil i una obra d’art relacionada amb el tema del mes. És la ració homeopàtica de cultura de cada matí. Una pintura, un vídeo, un enregistrament famós per alguna raó que en Sebastià Goday t’ha triat i que et comenta amb rigor i ironia alhora. Cliiing (badall), quina hora és? Ui, en Sebastià, vejam què ha penjat avui... I així, com qui no fa res, saltes del llit i esmorzes un tast de cultura.