Dues hores i deu minuts

Dues hores i deu minuts. És el que va resistir ahir la proposta del president del Parlament, Roger Torrent, d’aprovar “un pacte de claredat” per a la celebració d’un referèndum (un altre, suposo, perquè l’1-O ja en vam fer un). Torrent se’n va anar ahir a esmorzar a Madrid, convidat pel Fòrum Europa, i va fer aquesta proposta solemnement. Dues hores i deu minuts més tard, el ministre d’Exteriors espanyol i futur cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell (#StopBorrell), li responia contundentment: “No sé quantes vegades el president del govern [espanyol, és clar] ha de repetir que no existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Catalunya.” Borrell (#StopBorrell) no només ho deia contundentment: ho deia rient. Mal educat com és, se’n fotia. El mateix dia que TV3 va fer públic l’àudio complet de l’interrogatori de Torra davant del TSJC (“sí, vaig desobeir”), Torrent se’n va anar a Madrid a demanar (a tornar a demanar, que això ja ho havien fet Mas, Puigdemont i tots els membres dels seus governs) un referèndum pactat, i a mi em va fer tota la sensació que aquesta pel·lícula ja l’he vista. No el volen, a Madrid, un referèndum. Ni parlar-ne. Ni que sigui a canvi d’una abstenció en el ple d’investidura de Sánchez. De cap manera. I la pregunta és: i què fem, doncs? Peix al cove? Tornar-ho a fer? I encara més: quan Torrent parla a Madrid d’un nou referèndum pactat, en nom de qui la fa la proposta? Del govern? D’Esquerra? Del Parlament? D’un consens entre partits i entitats sobiranistes? D’ell mateix com a president? I m’ho pregunto encara més després de sentir els diputats de JxCat quan, en ser preguntats sobre la proposta, Albert Batet advertia que ells no acceptaran cap acord “que no respecti els valors de l’1-O”. Què volen dir, amb això? La unilateralitat que ahir Torrent descartava? Tardà parla d’eleccions com a resposta a la sentència de l’1-O, JxCat diu que de cap manera, i mentrestant el president Torra es va reunint amb partits i entitats independentistes per consensuar “una resposta de país a la sentència”. No voldria ser al seu lloc.