La diferència

En què s’assem­blen el super­pe­tro­lier iranià que els mari­nes britànics van segres­tar fa uns vint dies davant de les cos­tes de Gibral­tar i el petro­lier britànic que els guar­di­ans de la revo­lució ira­ni­ans han segres­tat fa una set­mana en el port també iranià de Ban­dar Abbas? Que tots dos els tri­pu­la­ven mari­ners indis. Coin­ci­dei­xen també que l’un i l’altre trans­por­ta­ven petroli i que han comès supo­sa­da­ment una mateixa il·lega­li­tat, però em sem­bla més relle­vant remar­car que, si bé duien ban­de­res dife­rents, la tri­pu­lació de totes dues naus era índia. (Que pos­si­ble­ment tam­poc no sigui dir gaire res perquè, si ja Espa­nya no és un sol país, no em costa gaire ima­gi­nar què deu arri­bar a pas­sar en un sub­con­ti­nent com l’Índia). Han res­pi­rat, però, un xic tran­quils els de Lon­dres quan han com­pro­vat que en el vai­xell que els han segres­tat no hi havia ni un sol mari­ner britànic. Compto que, vint dies abans, a Tehe­ran devia haver pas­sat el mateix, quan van saber que ni un sol tri­pu­lant del seu vai­xell era de l’Iran. Pot­ser van res­pi­rar una mica menys alleu­jats, però, que ja se sap que a l’Iran són més pri­mi­tius i dolents que a la Gran Bre­ta­nya. Estiu del 2019. Com bona part de les anti­gues clas­ses mit­ja­nes euro­pees, jo també he vol­tat uns dies per car­rers i pla­ces d’unes quan­tes ciu­tats d’un país d’Europa. Hotels, boti­gues, res­tau­rants i turis­tes érem sem­blants als que podem veure aquests dies d’estiu a Bar­ce­lona, al Piri­neu o a la costa. Vestíem igual, anàvem allà mateix, menjàvem menús idèntics, dormíem a habi­ta­ci­ons sem­blants a les de casa... Però al país on he anat hi havia pocs musul­mans i sub­sa­ha­ri­ans. I quan tor­nem, expli­ca­rem també això. I després com­pa­ra­rem els preus dels matei­xos men­jars, del mateix tipus d’hotel o del que venien a la mateixa classe de boti­gues que hi ha aquí i que hi ha també allà on hem anat de vacan­ces.